Recentment he viscut una experiència personal molt emocionant en gaudir de Saint Lary a l’hivern, amb molta neu i un paisatge de cinema.
Saint-Lary Soulan és una estació que coneixíem molt bé a l’estiu, situada a les portes del Parc Nacional dels Pirineus, a pocs minuts de la boca nord del túnel de Bielsa i envoltada per un paisatge d’alta muntanya espectacular amb una zona lacustre de primer nivell i diversos tresmils molt, però que molt a prop. A Saint-Lary podem visitar l’oficina de turisme, amb informació molt interessant sobre l’estació d’esquí, la població, el balnerari Sensoria i moltes activitats per poder realitzar per la zona durant tot l’any.
També trobem una oficina d´informació del Parc Nacional, que exerceix alhora de petit museu, oferint tota la informació necessària per gaudir d´un dels Parcs Nacionals més espectaculars de França. Un dia parlarem del parc en profunditat, queda pendent…
Però abans d’entrar en matèria, permeteu-me que comparteixi amb tots vosaltres, estimats lectors, una petita anècdota familiar que forma de la meva evolució personal com a viatger, muntanyenc i com a esquiador. D’alguna manera, és un record molt especial que vaig viure amb els meus pares durant l’estiu del 1993, un record que ha estat inesborrable a la meva memòria durant anys. A casa la família és el primer, sempre ho hem tingut molt clar.
La meva mare i un servidor sempre hem estat grans aficionats al ciclisme, per això, en planificar un viatge en família pel Pirineu francès al llarg de l’estiu de 1993, vam decidir convèncer el meu pare per recalar a Saint-Lary, sent espectadors privilegiats del final de l’etapa número 16 del Tour de França que es va disputar el 21 de juliol entre Andorra i el Pla d´Adet.
No es poden imaginar la il·lusió que ens va fer veure passar a tot pinyó Toni Rominger i Miguel Indurain, mentre al nostre costat un cuiner molt famós també feia gala de la seva passió pel ciclisme. Poder gaudir del Tour amb Karlos Arguiñano a pocs metres va ser tota una experiència per a un xaval de 17 anys que viatjava al cor del Pirineu francès amb els pares.
Vam passar un parell de dies a Saint-Lary, gaudint d’excursions pels llacs d’Oredon, Cap de Long, Aumar i Haubert (Hourquette inclosa) i el dia de l’etapa número 16 del Tour, vam ser dels que vam pintar aupa Indurain al asfalt, pujant a peu per la carretera del Col de Portet i el Pla d´Adet.
El meu pare va morir el 2013, sent un gran aficionat als esports de muntanya, és més, sent la persona (al costat de la meva mare i el meu padrí) que van aconseguir que m’apassionés per la muntanya i el cinema a parts iguals. El 2006 vam passar per Saint-Lary rumb al Turmalet i Gavarnie, quan vam pujar amb Kat fins a la Pique Longue del Vignemale per primera vegada (des de Baysellance) i fa gairebé un any, a l’abril del 2023, vaig tornar a Saint-Lary, però amb molt poc temps per poder tornar a gaudir de la màgia i l’hospitalitat d’una de les poblacions amb més solera del Pirineu francès.
I arribem al present…
Ara per fi, aquest any he pogut tornar a l’hivern per gaudir de les pistes, d’una neu meravellosa acabada de caure i d’un dia immillorable a nivell de temperatura i sol. Saint-Lary era una de les poques estacions que em faltava per descobrir al Pirineu, i no tinc cap mena de dubte que ens tornaran a veure ben aviat, ja que la meva relació personal amb Saint-Lary s’ha convertit en una cosa que va més enllà d’una anècdota familiar.
Fa només uns dies he descobert una estació meravellosa, plena d’ambient, de vida, amb una gastronomia excel·lent (i uns formatges brutals, com els de la foto anterior), botigues precioses i moltes activitats per poder fer en família, sols o amb amics, més enllà de l´esquí. A nivell de pistes, els seus 100km ens proporcionen un ventall enorme de possibilitats, comptant amb un excel·lent trepitjat i uns gruixos espectaculars, que ens han sorprès gratament. És una estació amb moltes zones per gaudir, ja que gairebé no té arbres i hi ha fora pistes immensos.
Guia pràctica per moure’s per l’estació
La millor manera de pujar fins a les pistes des de Saint-Lary (870m) és a través del telecabina o del telefèric (tot un clàssic inaugurat el 1957), arribant fins al Pla d´Adet, La Cabane. El cotxe és millor deixar-lo a Saint-Lary ben aparcat, així alliberem la carretera de pujada (la del Tour de França) de vehicles.
Vam arribar molt d’hora, però ja hi havia gent al telecabina. Amb la nevada que acabava de caure, l’efecte trucada no es va fer esperar, i en coincidir amb els darrers dies de les vacances escolars a França, l’ambient era dels que creen afició.
Un cop arribem als 1.600m del Pla d´Adet, La Cabane, ens llancem a descobrir l´estació, amb la intenció d´arribar fins al més alt i també fins al bucòlic llac de l´Oule, de gran bellesa natural. Per començar, decidim deixar l’àrea del Soum de Matte i el Pla d’Adet per la tarda, cercant la connexió amb el sector d’Espiaube i Vallón.
Des de l’arribada del telecabina sortirem a mà dreta per connectar amb el telecadira Soum de Matte o mà esquerra per pujar amb el telecadira Bouleaux fins a 2.213m. Per arribar fins a la sortida del nou telecabina d’Espiaube, baixem per la vermella Violette girant a mà esquerra per la pista blava Corniche 1 fins a connectar amb la vermella Sorbiers. Baixem al costat del nou telecadira de sis places Foret, inaugurat aquesta temporada.
El panorama és realment espectacular. La visibilitat és perfecta, gairebé no hi ha vent i el fred s’aguanta molt bé. De mica en mica van arribant més i més esquiadors, però un dels punts forts de Saint-Lary és la capacitat d’absorció d’esquiadors gràcies als nous remuntadors i l’amplitud de l’estació, que facilita la repartició del personal per zones molt àmplies, cobertes majoritàriament per telecadires de sis places i teleskis realment ràpids.
Després de passar per un bosquet preciós, arribem fins a la sortida del nou telecabina Espiaube (una meravella made in Bartholet), on ens muntem per pujar fins a Tourette (2.321m). És important esmentar que des de l’any 2022, a Saint-Lary s’han inaugurat el telecabina d’Espiaube, el telecadira desembragable de Tourette i aquesta temporada s’ha inaugurat el telecadira Foret, amb una inversió que ronda els 25 milions…
Des de Tourette ens llancem per la blava Combe Saboures, deixant a la nostra esquerra el nou telecadira Tourette, que podeu veure a la següent imatge. Com podeu comprovar, el dia seguia espectacular, amb un cel blau de pel·lícula i una neu pols d’escàndol.
Arribem fins al restaurant Merlans, on esmorzem amb vistes al Pic de Neouvielle. Tot seguit, tocava descobrir el llac de l´Oule, i per això vam pujar amb el telesquí Corneblanche fins als 2.450m, des d´on s´obté una preciosa vista del Pic Long i el Neuvielle, juntament amb un cordal de dossemles i tresmils impressionant. Queda pendent pujar fins als 2.515m amb el teleski Glacier. Ben aviat tornarem i pujarem.
La visió panoràmica des de l’arribada del teleski Corneblanche es mereix una petita parada per gaudir d’un entorn natural de gran bellesa. Som a les portes del Parc Nacional dels Pirineus, envoltats de cims espectaculars. La vermella Bastan és molt gaudeix, connectant amb una petita part de la vermella Corneblanque, que no que ens ajudarà a arribar fins a la sortida de la pista vermella L´Oule, que baixa directament fins al llac del mateix nom.
També podem baixar per la negra Balcon de l´Oule, connectant amb la part final de la vermella l´Oule. La baixada al llac a través de la vermella l´Oule implica tenir un bon nivell d´esquí. És una pista complicada a la part final, ja que no deixa de ser un camí estret que baixa en ziga-zagues fins al refugi-restaurant del llac. Al tram final haurem d’anar amb compte si trobem esquiadors i vianants que han baixat en telecadira.
Recomanem gaudir d´una bona pausa panoràmica al llac, deixant els esquís al costat del refugi per creuar la presa, descobrint de la bellesa que ens envolta. Ens trobem en una de les zones lacustres més impressionants de tot el Pirineu, amb els llacs de l´Oule, Aubert, Aumar, Cap-de-Long, Orédon i Les Laquettes com a principals protagonistes. A través de les carreteres D929 i D177 podem arribar-hi amb cotxe a l’estiu, desviant-nos a l’esquerra baixant del túnel de Bielsa una mica abans d’arribar a Saint-Lary.
Al costat del llac, al qual es pot accedir durant tot l’any a través del telecadira Lac, trobem el refugi de l´Oule, on serveixen menjars molt saborosos al migdia, destacant les seves carns a la brasa i les broquetes… Al refugi si volguéssim, podem pernoctar, sent una experiència molt interessant ja que ens trobem al mig del bosc, al costat d’un llac enorme, envoltats de natura i cims de més de tresmil metres.
Quan tanca l’estació, el silenci és total. Només el murmuri de l’aigua i algun ocellet no acompanyarà, ajudant-nos a desconnectar el 100% de l’estrès, el soroll i la contaminació del nostre dia a dia.
Per tornar a la realitat, pujarem al telecadira de dues places Lac, un enginy mecànic que ens ajudarà a fer un viatge en el temps, descobrint-nos un preciós bosc amb un rierol de conte, les aigües del qual ens acompanyen durant tot el trajecte, normalment fins a final de l’hivern.
Amb les últimes nevades i el fred intens, és probable que el rierol s’hagi congelat, com passava amb la meitat del llac de l´Oule durant l´elaboració d´aquest reportatge. El telecadira biplaça arriba fins al restaurant Merlans, situat en un gran plateau amb una neu pols magnífica a uns 2.000m d’alçada. Si us agraden les pistes potents, recomano pujar amb el telesquí Isards i baixar per les negres Oussadet i Lagopede, molt gaudides.
Teníem ganes de seguir descobrint l’estació i vam pujar amb el telecadira Saboures fins al Col du Portet (2.215m), accessible a l’estiu caminant o amb BTT (el 1993 es podia pujar amb cotxe, ara ja no). En aquest punt se’ns presenten dues possibilitats, baixar fins a la sortida del telesquí Glacier o fins a la sortida del teleesquí Arrouyes, des d’on se’ns obre un ventall de pistes espectacular. Ens ha quedat pendent pujar fins a la cota 2515m el sostre de l’estació, i baixar per la vermella Pichaleye i la blava marmottes. En breu us ho explicarem…
Ens trobem a la zona més alpina de Saint-Lary, amb unes vistes precioses i una neu espectacular. La zona és tan bonica que pugem i baixem diverses vegades des de Tourette fins a Espiaube i fins al restaurant Merlans, cap a un costat i cap a l’altre, sense parar.
A l’hora de dinar, pugem de nou fins a Tourette i baixem pel sector Espiaube fins al restaurant Les 3 Guides, on degustem un excel·lent entrecotte al punt tirant poc fet espectacular, amb un rösti a l’estil suís perfecte, amb la seva patata, ceba i formatge en meravellós equilibri i unes patates fregides fantàstiques, amb el seu particular gust de mantega que tant ens apassiona. El restaurant es va inaugurar el 1975 i segons ens va explicar el personal de l’estació, abans va ser un refugi de pastors.
Al costat del restaurant Les 3 Guides parteix el TSD4 Soumaye, que arriba fins a la cota 2.370m. Com era el primer dia, vam decidir deixar per a una altra ocasió el telecadira Aulon, i baixem per la blava Col, connectant al Col du Portet amb les blaves Balcon Mouscades 1 i 2. La zona de Soumaye és preciosa, i no sol estar prou tranquil·la a nivell d’esquiadors. En quedar una mica apartada de l’enrenou de l’estació, és una zona ideal per esquiar tranquils, al nostre rotllo.
Des de La Soumaye, tal com hem comentat, baixem cap al Col du Portet ia través de la blava Balcon Mouscades 2, creuem un petit túnel. Per sobre del túnel travessa la vermella Mirabelle 1 dedicada a la filla del fundador de l’estació.
Un cop tornem a veure la llum en sortir a l’exterior, baixem per la blava Balcon Mouscades 3 i empalmem amb la Mirabelle 2, arribant just fins a la sortida del nou telecadira de sis places Foret, que ens deixarà als peus del Soum de Matte. El nou TSD6 és un plaer, molt més ràpid i pràctic que l’antic telecadira Lita. El nou Foret ha esdevingut la connexió perfecta entre el domini esquiable de Pla d´Adet i el d´Espiaube, escurçant esperes i cues i facilitant la interconnexió entre les dues zones, alhora que distribueix molt millor el flux d´esquiadors.
Tocava descobrir el sector del Pla d´Adet, amb pistes precioses com la François Vignole, una vermella molt panoràmica inaugurada fa dos anys. Ens trobem en un sector totalment diferent d’Espiaube o Vallon, sota el meu punt de vista, és gairebé com una estació dins una altra estació. Després de passar una bona estona a la zona, baixem cap al Pla d´Adet per la blava Soum de Matte.
El descens cap al Pla d´Adet és un plaer. El dia va caient, el sol s’amaga de mica en mica i durant tot el dia, la neu s’ha mantingut en perfectes condicions. Estem cansats però molt satisfets. Portem esquiant gairebé sense parar des de les nou del matí. Són gairebé, les cinc i hem de baixar al balneari Sensoria. Però encara podem esgotar una mica més… Al Pla d´Adet (1.700m), trobem la principal àrea per a debutants de Saint-Lary, ideal per a famílies i per als qui s´inicien en el bell art de l´esquí.
És la zona perfecta per anar guanyant nivell progressivament sense sortir d’un entorn controlat, on trobem diversos teleskis i cintes ideals per als més petits. El Pla d´Adet és accessible amb vehicle, igual que la base d´Espiaube.
Per tornar a l’estació superior del telecabina Village, decidim guanyar uns metres pujant al teleski Ludette, per baixar directes a l’estació d’arribada del telecabina Village, amb què tornarem a la base de Saint-Lary, on ens espera el balneari urbà Sensoria, i les degustacions de productes locals al carrer principal. Tenim ganes de berenar un bon assortiment de formatges i embotits regionals.