Continuo la ruta pels Pirineus, mentre patim el maleit anticicló des de Reis. Avui visito el “País dels Pirineus” i el seu megadomini: Grandvalira. Portem masses setmanes sense cap nevada i volia veure in situ com està el percal.
Com deia a la darrera crònica des de Cerdanya, en concret Masella, fins al moment hem tingut la sort de patir l’anticicló, si que si, però fred. Què vol dir aço? Doncs que de moment fins ara, les baixes temperatures han permès produir neu de cultiu a sac pac.
Arribo a Costa Rodona al Pas de la Casa ben d’hora, ben d’hora, seguint l’exemple del gran Pep Guardiola. 1 grau positiu a l’aparcament. Sol potent per l’hora. I tot un munt de neu que és força abundant des del Coll de Puymorens (telaaaa com està Portè).
El meu planning, condicionat per què no puc allargar tot el jorn de neu, i perquè estem parlant d’un domini de més de 200km de pistes, es focalitza en sortir des de Pas i arribar a El Tarter i mitja volta. Som-hi!
Sol i neu pols en boníssimes condicions, seguint el meu pla de ruta, un cop baixo Grau Roig, pillo la cadira de Cubil, sempre amb molta gent…Malgrat sigui dia feiner! Com que no tinc res a fer, mentre faig cua faig el tafaner, grups de portuguesos, anglesos i joves estudiants d’Espanya ( diria que de Madrid) són els meus companys de cua.
Flipo amb la neu, amb el temps que porten sense precipitació i carai com està la neu. La majoria de pistes domina la neu pols, i les més solanes a primera hora tenen neu pols-dura. Si, que si. que jo no soc freerider i adoro les ruffles…
Mare meua, com està Soldeu!
Ja estic on fire, i faig unes baixades al sector Soldeu, amb tot un simbol/escultura de Grandvalira…
Des de dalt de la Tosa Espiolets baixen un munt de pistes, trio la pista vermella Corb que em portarà a la cadira de la Llosada.
Un parell de baixades per treure la fam i pujo a la cadira de la Llosada
Dalt de la Llosada, amb la mirada cap a Canillo, tres baixades a la pista blava Teixó, amb una neu pols pols uff! Miro el rellotge i ja començo a fer tard. Tinc trobada amics a Solanelles, ja cal que corri.
Arribo just a temps per gaudir d’una copa de cava a la terrassa d’El Racó de Solanelles compartida amb bons amics andorrans 😉
La cosa aquesta de ser un domini tan gran fa que, malgrat les ganes i el bon rotllo, em trobo obligat a no quedar-me a dinar en un lloc tan bonic, perquè la feina, és la feina. I d’això, els catalans, en sabem molt!
Patam, recorregut de tornada, snif …
Aprofito per fer una visita breu, massa breu, a un dels meus racons preferits de Grau Roig, tan a l’hivern com a l’estiu, el llac de Pessons! Que està a petar de gent.
Toca menjar, i trio entre les mil opcions, per temps, òbviament, ja que la tornada és imminent, un lloc ben a prop del Pas. El guanyador és el Burger Brothers, situat a la planta superior del edifici Catau a Grau Roig, on em cruspeixo un mega burger de vedella Km-0, amb xampinyons, ceba caramel·litzada i ruca, amb la corresponent guarnició. Patam!
Terrassa solana i amb molt bon tracte. Apunteu a l’agenda, val molt la pena 😉
Tot i la felicitat que m’ha proporcionat el tiberi, ja començo a estar depre, ja que ara si, faig el camí de tornada al Vallès, ergo, faig el camí d’acomiadament d’un dia genial de neu.
Una de les coses boniques que tenen a Grandvalira és que conserven els espais vintage i/o friquis de la neu, com els coneguts i a voltes patits, bumps!
Ara si, enfilo la genial i divertida pista vermella Gavatxa per tornar a Costa Rodona i enfilar cap al Vallès.
Resumint, a Grandvalira tenen molta neu i amb molt bona qualitat. De debò que després de tantes setmanes sense borrasques, l’estat de la neu al domini andorrà és superb. Ganes de neu, ganes de tornar-hi.
