Portem anticicló fa tres setmanes ben bones i les previsions de la majoria dels meteoròlegs, menció especial al nostre favorit Àlex Van der Laan, totes coincideixen en que tenim anticicló i monotonia per almenys mitjans de febrer.
És per això que ens hem escapat a tastar la neu de la Cerdanya, en concret de Masella. Segons ens comentava Ramon Boter, responsable de comunicació de l’estació ceretana, el dia 9 de gener d’enguany fou el darrer dia que van rebre una nevada, 10 cm a les cotes altes, des de llavors, res de res. Bé cal dir que l’anticicló era fred, i això ha donat les millors condicions per produir neu de cultiu, segons Boter “estem parlant que tenim unes humitats baixes , a l’entorn del 30%, si li sumem el fred que feia, és el model òptim per fer neu, i fa 3 setmanes fem neu en llocs estratègics de l’estació”.
Anem al lio! Arribo al pàrquing més proper si vens del Vallès i per la Collada de Toses, el del sector de la Pia. Poca gent i molts boomers (com jo 😉 Temperatura alta 6 graus positius, de fet diuen, que avui i demà farà caloreta de la bona. Vent molt fluix, almenys a la Pia.

Fer exercicis d’escalfament a la Pia, quan comença a tocar el sol, amb la pista ben planxadeta, és un plaer!

Les primeres baixades confirmen la sospita de que la neu el dia abans estava transformada i que el vent no ajuda massa. Tot que a les zones baixes de l’estació la qualitat de la neu és pols-dura. Recomano triar les pistes més solanes, ja que les obagues la majoria tenen neu dura-dura.

Com ens comenta en Ramon Boter, “cal tenir present que habitualment els mesos de gener i febrer a Cerdanya porten poca neu, solen ser mesos secs, i en canvi març i abril tenim força moviment meteorològic”. El nostre amic Eloi Cordomí (meteoròleg TV3) també és un fan declarat de l’esquí a la primavera 😉

A Masella els grups escolars són un clàssic, segons Boter “tenim les reserves als nostres hotel i albergs molt plenes durant tot el mes de febrer” . Un dels motius és a més dels grups escolars, que el mes de febrer és el mes de les vacances escolars franceses i molts d’ells aprofiten per anar a Masella.
Pujo el Jet per anar a fer un pit stop a Cap de Bosc, ja se sap, atendre trucades, fer birra…


Des del Cap del Bosc ja es veu la neu immillorable de la Tosa Vermella i el Jardí. Però abans de fer-les, pujo amb el Jumbo per agafar una de les pistes més llargues i a més solana total. Dues Estacions. Quan arribo a la part final de la cadira, prop de la Tosa, allà s’intensifica el vent de valent, és l’única zona de l’estació on bufa fort.

Malgrat que no van sobrats de neu, s’ha de reconèixer que Masella fa molt bona feina, i les pistes estan genials. Uns veïns de cadira em comenten que Coma Oriola està brutal. Som-hi!

Baixada per l’eix de l’estació, la mítica pista Enamorats, que a primera hora estava força dura. Ara comença a estar nyam-nyam

Pujant el TGV tenim una de les imatges més canyeres de la pista reservada habitualment per entrenaments de competició, la Davallada, llàstima que avui no la podré tastar 🙁

El temps passa volant i toca pensar en fer l’ultima baixada, abans, el premi a un bon dia de neu: l’entrepà de bacó i la birreta!

Tal com deia abans, s’ha de reconèixer la feinada que fan els mags de les pistes a Masella, ja que després de molts dies d’anticicló, han cuidat i millorat la qualitat de la neu a la majoria de les pistes. Esperem que en Ramon Boter i l’Eloi Cordomí la tornin a encertar i tinguem una bona primavera plena de neu.