Esquiant a Grandvalira, en ple anticicló

Related

Com serà el mes d’agost?

Com cada mes, donem una ullada als dos grans...

El Tren dels Llacs Panoràmic, arrenca aquest cap de setmana

El Tren dels Llacs Panoràmic, gestionat per Ferrocarrils de...

Les activitats per aquest estiu22, que ens proposa Vallnord-Pal Arinsal

Vallnord – Pal Arinsal va inaugurar la temporada d’estiu...

Les propostes estiuenques que ofereix Vallter

Vallter començarà la temporada d’estiu aquest dissabte 16 de...

Compartir

Continuo la ruta pels Pirineus, mentre patim el maleit anticicló des de Reis. Avui visito el “País dels Pirineus” i el seu megadomini: Grandvalira. Portem masses setmanes sense cap nevada i volia veure in situ com està el percal.

Com deia a la darrera crònica des de Cerdanya, en concret Masella, fins al moment hem tingut la sort de patir l’anticicló, si que si, però fred. Què vol dir aço? Doncs que de moment fins ara, les baixes temperatures han permès produir neu de cultiu a sac pac.

Arribo a Costa Rodona al Pas de la Casa ben d’hora, ben d’hora, seguint l’exemple del gran Pep Guardiola. 1 grau positiu a l’aparcament. Sol potent per l’hora. I tot un munt de neu que és força abundant des del Coll de Puymorens (telaaaa com està Portè).

El meu planning, condicionat per què no puc allargar tot el jorn de neu, i perquè estem parlant d’un domini de més de 200km de pistes, es focalitza en sortir des de Pas i arribar a El Tarter i mitja volta. Som-hi!

Cadira de Costa Rodona, això pinta bé nano!

Sol i neu pols en boníssimes condicions, seguint el meu pla de ruta, un cop baixo Grau Roig, pillo la cadira de Cubil, sempre amb molta gent…Malgrat sigui dia feiner! Com que no tinc res a fer, mentre faig cua faig el tafaner, grups de portuguesos, anglesos i joves estudiants d’Espanya ( diria que de Madrid) són els meus companys de cua.

 

Cadira Cubil amb amegos

Flipo amb la neu, amb el temps que porten sense precipitació i carai com està la neu. La majoria de pistes domina la neu pols, i les més solanes a primera hora tenen neu pols-dura. Si, que si. que jo no soc freerider i adoro les ruffles…

La pista Òs a Soldeu i les meves ruffles..hi ha res millor?

Mare meua, com està Soldeu!

Bufffff

Ja estic on fire, i faig unes baixades al sector Soldeu, amb tot un simbol/escultura de Grandvalira…

Això si que és un photocall!

Des de dalt de la Tosa Espiolets baixen un munt de pistes, trio la pista vermella Corb que em portarà a la cadira de la Llosada.

La neu a la pista Corb nyamnyam

Un parell de baixades per treure la fam i pujo a la cadira de la Llosada

Llosada modeON

Dalt de la Llosada, amb la mirada cap a Canillo, tres baixades a la pista blava Teixó, amb una neu pols pols uff! Miro el rellotge i ja començo a fer tard. Tinc trobada amics a Solanelles, ja cal que corri.

Sector Cubil 😉

Arribo just a temps per gaudir d’una copa de cava a la terrassa d’El Racó de Solanelles compartida amb bons amics andorrans 😉

Terrassa de luju

La cosa aquesta de ser un domini tan gran fa que, malgrat les ganes i el bon rotllo, em trobo obligat a no quedar-me a dinar en un lloc tan bonic, perquè la feina, és la feina. I d’això, els catalans, en sabem molt!

Patam, recorregut de tornada, snif …

Aprofitant la tornada, una pista fàcil i bonica, l’Avi!

Aprofito per fer una visita breu, massa breu, a un dels meus racons preferits de Grau Roig, tan a l’hivern com a l’estiu, el llac de Pessons! Que està a petar de gent.

Ojut, el llac glaçat al fons de l’imatge

Toca menjar, i trio entre les mil opcions, per temps, òbviament, ja que la tornada és imminent, un lloc ben a prop del Pas. El guanyador és el Burger Brothers, situat a la planta superior del edifici Catau a Grau Roig, on em cruspeixo un mega burger de vedella Km-0, amb xampinyons, ceba caramel·litzada i ruca, amb la corresponent guarnició. Patam!

Nyam nyam, brutal! Ets un cam-pe-on!

Terrassa solana i amb molt bon tracte. Apunteu a l’agenda, val molt la pena 😉

Burger brothers

Tot i la felicitat que m’ha proporcionat el tiberi, ja començo a estar depre, ja que ara si, faig el camí de tornada al Vallès, ergo, faig el camí d’acomiadament d’un dia genial de neu.

Deu n’ho do la penya que hi ha a Grau Roig

Una de les coses boniques que tenen a Grandvalira és que conserven els espais vintage i/o friquis de la neu, com els coneguts i a voltes patits, bumps!

Bumps!.

Ara si, enfilo la genial i divertida pista vermella Gavatxa per tornar a Costa Rodona i enfilar cap al Vallès.

La pista Gavatxa i al fons el Pas de la Casa

Resumint, a Grandvalira tenen molta neu i amb molt bona qualitat. De debò que després de tantes setmanes sense borrasques, l’estat de la neu al domini andorrà és superb. Ganes de neu, ganes de tornar-hi.