L’atleta de Béjar campió per tercera vegada a Bagà de la prova d’ultra distància del Cadí Moixeró
“Em sento acompanyat, estimat i sempre vull tornar a l’Ultra Pirineu”. Ho deia divendres en roda de premsa amb el micro a la mà i, avui ha demostrat amb les sabatilles posades que la relació que té amb la prova del Parc Natural del Cadí Moixeró és especial. Pràcticament no s’entén una Ultra Pirineu sense Miguel Heras. En un Bagà que el coneix a la perfecció i que ja està acostumat a rebre’l amb afecte, Heras ha creuat emocionat l’arc de meta per celebrar la seva tercera victòria a la Salomon Ultra Pirineu. Campió el 2010 i 2011, a l’antic traçat, segon el 2009 i tercer el 2015 i el 2013, aquest cop, Miguel Heras ha tornat a retrobar-se amb la victòria en un terreny que coneix a la perfecció i que és gairebé seu després de 12:05:51 de cursa a través dels 110km i 6800m de desnivell positiu.
“És impressionant aquesta cursa i la seva gent. És la meva prova. Sempre ho dono tot aquí i m’he buidat. Ho he donat tot. Mai és fàcil arribar a meta després de 110km. El que busco sempre és córrer a gust, sentir-me bé i ha estat així i he pogut donar-ho tot”, deia. Heras seria el primer a passar pels punts de control de Rebost, Niu o Serrat, amb el peruà Remigio Huaman seguint-li de molt a prop i amb el públic més matiner rebent emocionats el seu pas pels refugis.
Jessed Hernández, Emerson Trujillo, Dimitry Mityaev o Ernest Ausiró formarien un grup que seguiria als primers de la cursa a pocs minuts de distància. No obstant això, el de Béjar aconseguiria sumar kilòmetres a la vegada que mantindria la seva diferència per deixar enrere a un Huaman que es despenjaria a partir de Bellver.
Poc després del migdia, prop de les quatre, Heras creuaria ja per Estasen, als peus del Pedraforca i començaria a dibuixar la seva tercera victòria. Mentrestant, Jessed Hernández i el peruà Emerson Trujillo seguirien el seu camí just per darrere del de Béjar, un darrere de l’altre, lluitant per una segona posició que, finalment, seria per a Hernández, guanyador de la Cavalls del Vent 2009. El de la Cerdanya, un autèntic enamorat de Gresolet, que és pràcticament la seva segona casa, arribaria feliç a Bagà. “La veritat és que m’ho conec pam a pam el recorregut i sempre m’agrada córrer per aquí. He vist que no podria lluitar amb el Miguel. Al matí sortia nerviós perquè em veia just de kilòmetres però he sortit tranquil i m’he anat trobant millor cap al final “, explicava Hernández.
Per la seva banda, Cristofer Clemente, Emerson Trujillo i Ernest Ausiró han estat els que han lluitat fins al final per la tercera posició que, finalment s’ha quedat el canari. Clemente ha assegurat així el títol de les Skyrunner World Series® en modalitat ultra. “No esperava el podi. He sortit molt conservador, molt tranquil i m’he pres els avituallaments amb molta paciència. Volia el títol i el podi és el fermall d’or “, explicava Clemente a meta.
Gemma Arenas lidera la categoria femenina per davant de Hillary Allen i Anna Comet. La resta de corredors segueixen en cursa i s’espera que arribin fins les 12:30h de diumenge.
Ismail Razga i Paloma Lobera guanyen la Marató Pirineu
L’atleta marroquí Ismail Razga ha fet bons els pronòstics que l’assenyalaven com a favorit i s’ha imposat en una Marató Pirineu molt renyida on els tres primers han estat separats per només sis minuts.
Razga, que va ser tercer en els Siyrunner World Championships en categoria SkyMarathon, ha marcat la diferència en el descens i ha arribat a Bellver en 4:01:58. “Estava nerviós al principi però agraeixo molt el suport de tots els que m’han animat a la muntanya. La veritat és que he gaudit molt la part del descens perquè és el que més em diverteix de les cursess”, explicava.
El marroquí ha protagonitzat l’anècdota del dia en treure, just abans d’entrar en meta, la seva manta tèrmica i creuar amb ella l’arc: “és la que més em protegeix a la muntanya”, ha dit.
Només un minut més tard ha arribat Pablo Villalobos en 4:02:44, especialista de la distància en asfalt i, avui, competint en muntanya. “Sempre em quedo amb la part positiva. Ismail se’ns ha anat en la baixada del pic més alt. Ha estat impossible seguir-lo. M’he vist segon i en els últims quilòmetres he vist que anava una mica més just i m’he regulat “, explicava.
El tercer en discòrdia ha estat Abdelfatah Dalal Jirari que arribaria sis minuts després que Razga. Dalal, Razga i Villalobos regalarien durant tota la prova pur espectacle a un públic que els veuria divertir-se pels camins d’una prova que recorre la vessant cerdana del Parc Natural del Cadí Moixeró.
“Era la meva primera marató així que estic molt feliç. He aguantat en la pujada però en la baixada no els he pogut seguir, Ismail baixava fortíssim. El Pablo anava molt fort i la cursa se m’ha fet una mica llarga”, explicava Dalal. Quart, no gaire lluny d’ells arribaria un altre dels favorits, Miguel Caballero.
Els 45km i 2400m de D + també coronarien a Paloma Lobera. L’atleta de Sant Feliu de Guíxols creuaria la meta visiblement emocionada amb la seva victòria.
“No m’esperava per res guanyar. Estic molt emocionada. M’he trobat bé i me’n vaig molt contenta”, deia la corredora del club Matxacuca. Segona seria la portuguesa Ines Marques (5:33:36) que es mostraria encantada amb el recorregut de la prova, mentre que el podi el tancaria Patry Barreda (5:35:01).
