Existeixen prop d’1 milió d’ovelles latxas a Euskadi, un símbol del territori, les guardianes d’aquestes terres. No obstant això, la seva llana és un problema mediambiental per als pastors perquè no té un ús comercial i no es pot tirar a les escombraries. Què es pot fer amb 2,5 milions de kg de llana a l’any? Ternua ha transformat aquest residu en una oportunitat, en un projecte únic d’economia circular al qual ha anomenat “Latxa Artile” (llana Latxa en “euskera”). En aquesta iniciativa impulsada des de la mateixa marca han participat altres entitats com l’associació Muturbeltz, el caseriu Lamariako Azpikoa d’Antzuola, l’empresa Iletegia de Lapurdi i, a més, ha comptat amb el suport del Departament de Medi Ambient de la Diputació de Guipúscoa.
Es vol demostrar el potencial d’aquest producte per a ser reintroduït en el mercat com a aïllant tèrmic per a jaquetes d’alta qualitat. El projecte té com a objectiu tornar a donar valor a la llana provinent de les explotacions d’ovella latxa, tant a nivell ambiental, econòmic com a cultural. Amb la posada en marxa d’aquesta iniciativa es pretén obrir un camí per a donar una sortida estable al volum continu de llana d’aquestes característiques i crear un mercat d’economia circular que involucri a tota la cadena de valor.
Edu Uribesalgo: “Hem creat la tecnologia Artileshell per a posar en valor el nostre compromís amb la innovació, amb el medi ambient i amb la comunitat. Buscant alternatives per a reutilitzar un residu sense sortida, que a més és un problema local, com a matèria primera de les nostres peces i per a conscienciar als usuaris de la importància d’una compra ambientalment i socialment responsable”.
L’auge de les fibres sintètiques en el sector tèxtil i l’hegemonia de la llana d’ovella Merina com a material per a primeres capes han fet que la llana d’ovella de raça latxa, un producte que històricament tenia un gran valor, hagi caigut pràcticament en desús convertint-se el velló del ramat xollat en un problema ambiental. Aquests ovins s’han dirigit a la producció làctia, i la seva llana s’ha anat tornant més bruda, aspra i difícil de treballar. Avui dia, la llana en brut de les explotacions d’aquests ramats suposa un residu de difícil gestió que únicament genera despeses tant a les explotacions com a l’administració.
L’objectiu d’aquesta iniciativa és oferir una sortida a la llana d’ovella latxa, actualment gestionada gairebé íntegrament com a residu. Mitjançant aquest projecte es vol demostrar el potencial d’aquest producte per a ser reintroduït en el mercat com a aïllant tèrmic per a jaquetes d’alta qualitat.
Segons dades de Iletegia, empresa establerta al País Basc francès especialitzada en el processament de la llana, es produeix una mitjana de 2,5 kg de llana per ovella, el que representa unes 2000 tones en el cas de tot el País Basc. “El seu processament per a crear una capa aïllant és molt complicat. Hem intentat durant anys que les indústries que processen llana a França fabriquessin alguna cosa amb la nostra llana de latxa, però sempre hem rebut una resposta negativa per la seva morfologia i aspror. Per això assumim el repte nosaltres i hem comprat la nostra pròpia maquinària que hem ajustat i modificat fins que hem aconseguit el que ens deien que era impossible”, comenten Aña Andiazabal i Aitor Zubillaga, de l’empresa establerta a Sara (França).
Indústria sostenible
El diputat de Medi Ambient, José Ignacio Asensio, va explicar en roda de premsa que “cada vegada són menys els recursos disponibles i és necessari que la indústria canviï els seus processos i situï la sostenibilitat i la lluita contra el Canvi Climàtic en la capçalera dels seus models de negoci. En definitiva, hem de començar a crear moda amb un impacte positiu per al planeta”.
Asensio va assenyalar que “Latxa Artile és el millor exemple de col·laboració entre l’administració, el sector primari i la indústria. Gràcies a aquest projecte les peces d’altes prestacions adquireixen una dimensió de corresponsabilitat, d’impuls a l’economia circular i de foment a l’economia del territori”.
Innovació i desenvolupament
Per al desenvolupament del projecte, s’ha seleccionat el caseriu Lamariano azpikoa, situat a Antzuola, que es dedica a tenir cura de les ovelles latxas i a l’elaboració d’una àmplia gamma de formatges ecològics sota la marca Mestressa-txo. Txomin Alberdi i Amaia Laskurain són els dos joves que gestionen aquest caseriu: “Estem molt contents de participar en aquesta iniciativa perquè és un impuls per al nostre sector, una ajuda per al nostre projecte i ens fa molta il·lusió que la llana de les nostres ovelles passin a formar part dels productes de Ternua, una marca que comparteix els nostres valors de respecte i protecció de la naturalesa, posant en valor una matèria primera única, de qualitat i de la terra, com és la llana de l’ovella latxa.”
Ternua porta des del 2009 desenvolupant proves d’I+d+i amb la idea d’aprofitar aquesta matèria primera, ja que disposa d’unes característiques tècniques molt interessants. Aquesta llana té una gran quantitat de propietats: antibacteriana, aïllant tèrmica, termoreguladora, atrapa l’aire, funciona bé en mullat, ignífuga, etc. Les ovelles seran xollades per professionals i s’exigirà xollar cada velló en una peça per a no trencar les fibres i mantenir totes les propietats de la llana intactes.
Procés productiu sostenible
Amb la finalitat d’aconseguir un procés productiu viable, es comptarà amb l’experiència de Muturbeltz, associació agroecològica, artística i cultural situada a Carranza. Orientada a promoure l’ovella carranzana i l’ofici de pastor/a, que ajudarà a Ternua en la selecció de la llana per a obtenir la qualitat idònia de cara a la posterior elaboració de la napa, que serà realitzada per l’empresa especialista en la manufactura de llana Iletegia. L’aïllant resultant serà enviat a Ternua per al procés de disseny de les jaquetes. S’utilitzaran criteris de sostenibilitat a l’hora de triar aquests teixits, prevalent l’ús de monomaterials reciclats i reciclables. Així mateix, es tindrà en compte la facilitat de les jaquetes perquè siguin reparables i desmuntades per al reciclatge, una vegada que arribin al final de la seva vida útil.
La solució proposada pel projecte Latxa Artile disminuirà la quantitat de residus rebutjats i aportarà un valor a un residu que té un alt potencial d’aprofitament. A més, l’ús d’un aïllant tèrmic provinent d’un producte de proximitat estalviarà l’impacte ambiental de la importació de materials tècnics per a les jaquetes. L’ús d’un material biodegradable i fàcilment generable com és la llana d’ovella es convertirà en una alternativa a l’ús de materials aïllants provinents del petroli, amb els derivats impactes ambientals que comporta tant durant l’extracció (emissions GEI, contaminació de les aigües i els sòls, etcètera) com durant la seva fabricació, ja que requereixen de l’ús de productes químics.
Tecnologia Artileshell a partir de la tardor 2020/2021
Les primeres jaquetes dissenyades per la signatura amb aquesta nova tecnologia “Artileshell”, portaran per nom Artile Jacket. Aquestes seran part de la col·lecció tardor-hivern 2020-2021 de Ternua i seran a les botigues a partir d’octubre amb un PVP aproximat de 229,95 €. Cada jaqueta portarà 400 grams de llana. Seguint el seu full de ruta, Ternua ha seguit criteris de sostenibilitat a l’hora de triar els teixits d’aquesta peça i incorpora materials reciclats com ja fa en altres peces de roba.
