Cada cop és més habitual veure persones que s’inicien a l’esquí de muntanya, també conegut com “skimo“, de l’abreviatura del nom en anglès “ski mountaineering“. Aquesta disciplina que combina l’esquí i l’alpinisme requereix un bon nivell físic i coneixements del medi i de seguretat, ja que s’acostuma a practicar fora de les estacions d’esquí o muntanya, i per tant en neus no trepitjades.
Generalment la temporada acostuma a començar a finals de novembre, o quan es produeixen les primeres nevades generoses, i s’acostuma a allargar fins a finals de maig o principis de juny en funció de les condicions de neu i fred que tinguin lloc a la primavera. Així doncs, l’esquí de muntanya es pot practicar durant més temps que no pas l’esquí alpí, ja que en aquest últim cas estem condicionats per l’obertura i tancament de les estacions.
En els últims anys aquesta disciplina ha estat en auge, i les estacions d’esquí han començat a oferir itineraris marcats dins el domini de les mateixes estacions perquè els usuaris es puguin iniciar en la pràctica de l’esquí de muntanya amb seguretat i sense que es faci ús de les pistes d’esquí marcades i trepitjades per la pràctica de l’esquí alpí. Una situació que últimament ha generat un cert debat sobre si els que practiquen skimo en pistes trepitjades han de pagar o no per fer-ne ús. A més, a vegades es generen situacions de perill pel fet que hi ha determinades persones que no respecten algunes normes de sentit comú, com evitar creuar una pista si hi ha afluència d’esquiadors o fer-ho en zones de poca o visibilitat nul·la. De ben segur que en els anys que venen veurem canvis en el que respecte a la normativa d’ús de les pistes d’esquí.
De fet, la temporada passada les estacions del grup FGC (Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya) van oferir per primer cop un forfait pensat per la pràctica de l’esquí de muntanya. Aquest forfait que tenia un cost de 130€ permetia l’ús de dues vegades al dia dels remuntadors mecànics i donava accés als 10 itineraris repartits al llarg de les diferents estacions de muntanya. Amb aquesta mesura es vol incentivar la pràctica de l’esquí de muntanya en un entorn segur i especialment marcat per aquest ús, i a la vegada s’obtenen uns ingressos addicionals per les estacions d’esquí.
Una disciplina, diferents modalitats
Per alguns usuaris l’esquí de muntanya és sinònim de material molt lleuger, cronòmetre i roba ajustada. És cert que hi ha molts “trail runners” o corredors de muntanya que practiquen aquesta disciplina durant els mesos d’hivern per seguir millorant la forma física mentre la neu cobreix els cims del Pirineu i Pre-Pirineu, però la veritat és que aquesta disciplina va molt més enllà. En funció de la preparació física, la tècnica i la zona on es practiqui podrem parlar d’una modalitat o una altra, tot i que totes tenen elements en comú: l’ús de pells de foca per poder pujar per la pendent sense lliscar enrere i un bon nivell d’esquí per poder baixar amb seguretat per tot tipus de terreny i neu, a més, calen uns coneixements mínims de tècnica.
L’esquí de muntanya ens permet allunyar-nos de les aglomeracions de les estacions d’esquí i endinsar-nos a la natura en indrets poc concorreguts. Així doncs podrem fer travesses de diverses jornades amb el material necessari al damunt per pernoctar o per passar tot el dia fora de casa, o bé podrem fer una ascensió a algun dels diferents cims de les serralades innivades. En aquests casos, s’acostuma a parlar de l’esquí touring.
També hi ha l’esquiador expert que acostuma a esquiar en estacions d’esquí però que aprofita les possibilitats que dóna el material actualment per fer alguna aproximació a algun cim o zona de neu no trepitjada per poder practicar freeride o backcountry sense haver-se d’allunyar massa del domini esquiable de l’estació.
I per últim, trobem els usuaris més alpinistes que utilitzen material més especialitzat i propi d’altres disciplines com l’alpinisme o l’escalada. En aquest cas parlem de l’esquí alpinisme i el material com el piolet, l’arnès, cordes i grampons, són del tot necessaris i imprescindibles per poder assolir cims o zones de difícil accés, o bé, per poder arribar a corredors o canals on la neu acostuma a estar en millors condicions per la manca d’exposició solar.
Poca consciència. Poca formació. Riscos innecessaris
Malauradament, i com acostuma a passar, l’increment de la pràctica de l’esquí de muntanya no és directament proporcional a la formació en temes de seguretat. Com comentava anteriorment, la pràctica de l’esquí de muntanya requereix una bona condició física i un bon nivell d’esquí, però també hem de conèixer algunes coses importants sobre el medi natural, la meteorologia i les condicions de la neu i el terreny.
Per poc més de 30 o 40€ podem llogar un equip complet d’esquí de muntanya que inclou esquís, botes, pals i pells de foca, i fer algun dels cims més populars com el Puigmal (Alta Cerdanya), el Tuc de Parros (Vall d’Aran) o el Pic de la Serrera (Andorra). Però amb això no n’hi ha prou. És imprescindible disposar d’un equip d’autorescat en cas d’allau que inclogui DVA o ARVA, una pala i una sonda. I més important encara, saber utilitzar-ho. Però la millor manera de sobreviure a una allau és evitant que es produeixi, i per això cal tenir coneixements sobre les allaus i el terreny on fem l’activitat. En aquest sentit, cada hivern es realitzen diferents cursos d’esquí de muntanya que inclouen el tema de la seguretat. Aquest tipus de cursos els ofereixen guies de muntanya o entitats excursionistes. N’hi ha un munt.
A més, a Catalunya disposem d’una entitat que es dedica únicament a fer divulgació de les allaus, l’ACNA (Associació per al Conexiement de la Neu i les Allaus). Aquesta entitat sense ànim de lucre va néixer l’any 2004 i des d’aleshores ha estat formant a professionals i amants de la pràctica dels esports d’hivern. A la seva web tenen un calendari de cursos per obtenir les diferents certificacions del Curs de Seguretat en Terreny d’Allaus (STA).
Si el passat estiu ha estat un període de rècord de rescats de muntanya. Què passarà a l’hivern?
Aquest darrer estiu els rescats de muntanya s’han disparat a Catalunya. I no és una casualitat. La muntanya cada cop està més massificada. I com dèiem prèviament, no totes aquestes persones que accedeixen a la muntanya disposen d’una formació mínima necessària per poder-ho fer amb seguretat.
“No hi ha cultura de muntanya en aquest país“, comenta el guia de muntanya Xavier Llongueras. Avui dia és relativament fàcil i econòmic equipar-se per pujar el Pedraforca o el Puigmal, però poques persones coneixen els protocols d’actuació en cas d’accident o bé, com interpretar un mapa o un GPS, o com preveure el temps que farà al llarg de la jornada.
A més, amb la COVID i totes les restriccions de mobilitat i aforaments que s’estableixen en diferents àmbits, de ben segur que cada cop hi haurà més persones que decideixin optar per aquesta disciplina sense haver d’estat pendent de restriccions.
A poc a poc i bona lletra
Sigui quin sigui el motiu que ens porti a la pràctica de l’esquí de muntanya, hem de ser conscients dels riscos que hi ha quan practiques una disciplina com aquesta en un medi com l’alta muntanya. En general podem resumir-ho d’aquesta manera:
- Utilitza roba adient tenint en compte que les condicions meteorològiques poden canviar. Has d’utilitzar un material adient al teu nivell d’esquí i que estigui sempre en bones condicions.
- Fes ús del material bàsic de seguretat com DVA/ARVA, pala i sonda. I aprèn a utilitzar-ho correctament. Si cal, fes pràctiques amb els teus companys de sortida periòdicament perquè en cas de ser necessari cada segon compta.
- Planifica bé una sortida tenint en compte la meteorologia i el perill d’allaus, classificat sota el que es coneix com a BPA (Butlletí de Perill d’Allaus) i que es pot consultar a diferents llocs. N’hi ha de més globals o bé regionals/locals.
- Realitza algun curs d’esquí de muntanya o de seguretat en terreny d’allaus. Busca informació sobre el tema i comparteix inquietuds i experiències amb altres companys de sortida o amb personal especialitzat.
- Sempre que tinguis dubtes fes mitja volta. La muntanya sempre seguirà allà.
