Emprenedor amb grans coneixements del món de la neu als Pirineus, gràcies a una dilatada trajectòria professional, treballant a Andorra, als Pirineus catalans i als d’Aragó. David Rey i Alemany és el fundador i CEO de la cadena més gran d’hotels als Pirineus, els SNÖ Hotels. Una empresa jove però amb les idees molt definides.
Quin va ser el teu vincle amb la neu?
Comença quan tenia dinou o vint anys, organitzant viatges a la neu per esquiar a la universitat, per una empresa de viatges que es deia Iermark . En aquella època hi havia dues agències molt importants, Marmota i Iermark. i començo a col·laborar amb ells fent de guia de cap de setmana. Normalment anàvem a Andorra i el Pirineu català.
Tu també esquiaves?
Jo havia sigut esquiador de petit, però com a casa érem família nombrosa, si volia esquiar, havia de buscar-me la vida per poder finançar-me l’esqui.Un cop vaig acabar la carrera i aleshores em vaig incorporar a agències de viatges en qualitat de product manager per fer contractació de destinacions d’esquí. Eren majoristes principalment de neu com Forfait Travel que tenia seu a Barcelona i Madrid i aleshores aquí és on em vaig dedicar una mica més full time al món de la neu.
Després suposo que va coincidir amb la teva presència a Andorra?
Estava a Madrid a la seu central de Forfait Travel, em van oferir portar la comercialització de Soldeu el Tarter per a la Península Ibèrica i vivint a Madrid. Temps després en Conrad Blanc em va contactar per entrar a Ensisa, ja que en aquells temps els andorrans volien replicar el model que feia Baqueira, a l’hora de tenir una central de reserves, d’empaquetar allotjament i forfet i me’n vaig anar a Andorra. Un cop allí es va efectuar la fusió dels andorrans creant el domini i marca Grandvalira i aleshores em vaig quedar en un lloc semblant a director de la Central de Reserves del domini andorrà.
Després em van trucar des de Boí Taüll, on per proximitat, penseu que significava poder tornar a viure a Barcelona que és on tenia el despatx. Hi vaig anar en qualitat de director comercial de BTR , això era l’any 2008.
La seguent parada seria a Panticosa
Si, Boí Taüll Resort era propietat de la familia Nozaleda, hi havia com a conseller delegat,en Jordi Sabaté, i aleshores en aquell moment el projecte de Panticosa estava afectat pel concurs de creditors. Com que la propietat tenia l’actiu de Boí, vam aterrar al Pirineu d’Osca. La idea era donar un cop de mà a Panticosa Resort. Estavem l’any 2009.
Què és el que et fa fer el pas a entrar al món de l’hoteleria?
Bé, a l’època que jo vivia a Andorra, amb un soci local ja vàrem fer un tast en la gestió hotelera, concretament en l’Hotel Casany, que era un hotel familiar en el qual les generacions posteriors no volien continuar amb el negoci i em va començar a atreure el fet que hi havia un nínxol de mercat i moltes oportunitats a moltes valls, on hi havia molts casos que no hi havia massa interès, en molts casos, en continuar el negoci hoteler, per part de les generacions que venen.
També destaco que en aquells moments i en aquells projectes que estava participant he conegut gent que coneixen bé el món de la neu i de la muntanya i la particularitat que té i m’anima a pensar no més jo sol sinó que un grup de gent podem iniciar aquest projecte de futur amb un potencial important.
Sno és la cadena hotels més gran dels Pirineus
Penso que Hotansa té més llits que nosaltres, perquè porten diferents hotels a Andorra, però nosaltres tenim un portafolis més ampli incloent zones d’Aragó i Catalunya. Segurament som els que tenim més habitacions.
Aquest estiu ha estat un actiu molt potent per SNO, amb la compra de l’Hotel Candanchu i heu aconseguit la gestió de l’Hotel Comptes del Pallars a Rialp.
És veritat que els primers anys va ser una tasca més proactiva, nosaltres identificant oportunitats, amb hotels més petits, intentar crear diferents unitats operatives, on ja estàvem, com a la Vall d’Aran, hotel Mont Rumies, edificis d’apartaments, hotel Colomers a Salardú.Hi ha un punt d’inflexió, a la nostra companyia a l’hora d’incorporar un gran hotel com el de Formigal, que és l’Aragon Hills, que el vàrem incorporar el mes de juliol passat, amb 157 habitacions i 4 estrelles.
Això fa que ara tinguem una tasca més receptiva, ara ja ens coneixen, hi ha propietats i fons d’inversions patrimonialistes, que volen algun canvi de rumb en les seves propietats i ens contacten i ens fan propostes de negoci, i això repercuteix en aquest creixement que estem tenint. I fins i tot clients nostres com les agències de viatges, que treballem junts i que ens sentim còmodes amb ells, a la que veuen que hi ha algun tipus de possibilitat, com va ser el cas dels Comptes, ens van facilitar el contacte amb la propietat.
Actualment, disposeu de 13 establiments i un total 1300 habitacions, però els establiments alguns són de propietat i altres us feu càrrec de la gestió comercial?
El nostre model inicial era ser un operador hoteler, que funcionem amb contractes d’arrendament d’indústria, normalment aspirem a contractes llargs, no menys de deu anys de durada. Però en el camí ens hem trobat amb oportunitats, ja sigui perquè en algun dels contractes que fem amb les propietats, tenim dret preferent, en cas de venda, nosaltres tenim prioritat. Així va ser la compra del primer hotel, el Mont Rumies a Salardú i ara tot just aquest estiu amb l’Hotel Candanchu, però diguem que la nostra prioritat és més de continuar explotant i arrendant hotels per gestionar que no pas convertir-nos en propietaris d’hotels.
Quin és l’aspecte que destacaries de la vostra cadena?
Crec que el factor diferencial més destacat és l’equip que forma part d’SNÖ Hotels, és un equip que la seva trajectòria professional en la majoria dels casos, potser ara que estem creixent molt, no seria el 100%, però quasi. Són gent que coneix bé el negoci del turisme esportiu, coneix bé la peculiaritat que té la gestió a muntanya i que tenim molta capacitat de reacció a curt termini.
La diversificació del portafolis, fa que a vegades quan la neu arriba abans i millor a uns llocs que altres, la capacitat de reacció de l’equip sigui molt bona. Som una empresa jove, tenim unes puntes de 300 treballadors, però diguem que el core bussines nostre, el pilar estructural, són els directors i caps de departament. Són persones que se senten còmodes allà on estan treballant, gaudeixen del que ofereix el destí, que això és una part molt important, ja que si tu gaudeixes de l’entorn, de l’esquí, de la muntanya o la natura, això facilita que siguin prescriptors de cara als nostres clients.
Abans els hotels de muntanya si tenien un bon hivern, vivien tot l’any
Com porteu la gestió estacional estiu-hivern?
Abans els hotels de muntanya si tenien un bon hivern, vivien tot l’any. Nosaltres teníem dos temes a resoldre, un era intentar desestacionalitzar.
Se’n parla molt, però pensem que ens va ajudar una mica la pandèmia de la covid, que la gent de forma accidental va venir a la muntanya, perquè és veritat que hi ha moltes coses per gaudir de la muntanya encara que no siguis un boig de l’alpinisme. Les valls també van atrevir-se amb altres actors implicats a oferir empreses d’activitats, és a dir a dotar de contingut a l’estiu, que abans era molt residual.
En l’àmbit intern nosaltres tenim un repte que és fidelitzar al nostre empleat, per evitar temporades curtes, és a dir, els d’hivern els perdem a l’estiu. Per això intentem allargar les temporades amb més mesos de treball, perquè aquest cost que hi ha de formació, de posar en marxa tots els procediments interns, etc.. Almenys intentar retenir aquest talent.
Aquest son els dos motius pels quals estem apostant per l’estiu, perquè pensem que hi ha bons continguts, tenim drivers com és el ciclisme, el tema d’activitats d’aventura, per sort el nostre portafolis d’hotels ens permet treballar des de clients molt top de 4 estrelles, fins a grups que venen a fer colònies o fer campaments. De fet, per posar un exemple d’això, ara estem treballant força bé el tema primavera i aventura amb grups escolars del sud d’Espanya, que combinen visita a Port Aventura i després activitats de Pirineu, és a dir intentem diversificar al màxim les propostes.
Teniu previst alguna operació de futur a Andorra?
És cert que Andorra no es repeteix tant aquest casuística que trobem a Catalunya i Aragó, sobre el que parlàvem del relleu generacional de les propietats hoteleres. Hi ha moltes famílies andorranes que continuen la tradició hotelera. Com ve sabeu a Andorra la part turística, política i econòmica estan força lligades, són empreses potents amb l’atractiu fiscal. Hi ha famílies que ho estan fent molt bé.
Seria bonic tenir un projecte a Andorra
Nosaltres sempre analitzem projectes, hem estat a punt de tancar operacions, però pel que sigui no hem fet cap operaci, de moment. Sí que és veritat, que ara mateix, els preus de lloguer d’habitacions per any o de compra són molt elevats al Principat d’Andorra.
Penso que seria molt bonic, com una manera de tancar el cercle, el fet de tenir un projecte a una destinació com a Andorra, país que coneixem molt bé i és molt potent.
Amb el teu bagatge professional de tant de temps al sector de neu, com veus el món de l’esquí als Pirineus?
La premissa destacada és la tipologia d’estació: pública o privada. Les publiques intenten donar estabilitat al territori amb un perfil més social, crec que es podrien fer més inversions o treballar el producte que necessita cada tipus d’estacio. És difícil perquè no pots estar donant suport a totes les valls, perquè hi ha valls en què s’hauria d’invertir molt més i la capacitat d’atraure clients i dinamitzar aquella vall, costa molt més.
Pel que fa a les privades crec que Baqueira ha fet un canvi molt important, ha canviat el xip, ha entès que la gent no només compra sinó que tu has de sortir a vendre, de modernitzar-te , estar atent a noves tendències, com per exemple la celebració del Freeride World Tour, etc.
És un fet que cada vegada a les estacions s’esquia menys i cal buscar altres continguts, com la restauració, l’après esqui….
Tant Baqueira a Catalunya, com Grandvalira a Andorra,estan fent molt bé la feina
En línies generals hi ha dos models antagònics, el que no ha perdut l’essència de la neu, de cuidar-la bé i tenir un bon domini esquiable, que seria clarament Baqueira Beret o Grandvalira a Andorra. I l’altre model, que està perdent una miqueta aquesta essència seria Formigal, és un domini que està molt bé, però s’ha enlluernat d’aquesta idea de après esqui… etc que està molt bé, però que has de treballar també la part d’esdeveniments competitius, com està fent Baqueira, tant en esqui alpí, com snowboard o freeride. Jo crec que l’ideal és combinar les dues parts, l’esportiva i la lúdica de les estacions. En el cas d’Aramon, hauria de pensar en aquest client que va només o sobretot, a esquiar, encara que després d’esquiar t’ho passis bé amb els serveis que ofereixen, però no només prioritzar l’après esqui. S’hauria de tornar a l’essència del esquí.
Detecto que ara mateix el sector està focalitzat en inversions pensades a aprofitar les finestres de producció de neu, produint en més quantitat i qualitat, aprofitant aquests espais de temps.
D’altra banda, és veritat que l’avantatge que hi ha entre estacions, territorialment, és molt destacable. Algunes estacions han tingut més sort o han fet millors els deures. Per exemple, l’accés des de molts llocs d’Espanya al Pirineu Aragonès és el millor amb diferència. En canvi, aqui al Pirineu català, exceptuant la part de Cerdanya, però que és de pagament (Túnel del Cadí) la resta esta igual que fa trenta anys o més.
Quins són els projectes immediats de SNO Hotels?
Bé, a l’u de desembre arranquem el Comptes del Pallars. Hem incorporat un edifici de 26 apartaments a Escarrilla, al Valle de Tena, a pocs quilòmetres de Formigal, que són totalment nous i ja estaran disponibles per aquesta tardor. També hem incorporat un hotel a Galicia, precisament perquè internament, a l’equip hem detectat que a la zona del nord d’Espanya és una zona on no hi ha grans cadenes hoteleres. Hem començat a Galicia amb l’ Hotel Pazo o Rial que està situat a les Rias Baixas amb 60 habitacions, amb la idea de tenir negoci fora del que és específicament muntanya. Penso que són destinacions que ofereixen atractius a part del model sol i platja, ja que tenen molt atractius com els cellers de vins o el Camí de Santiago.
