El planeta s’escalfa. Això no és una novetat i segur que estàs cansat de sentir-ho una vegada darrera l’altra. Fa temps que diferents col·lectius alerten sobre aquest fenomen. La pujada de temperatures, provocada o no per l’efecte de l’ésser humà, té greus conseqüències pel planeta.
Fa unes setmanes a Islàndia es va celebrar un funeral en memòria de la glacera Okjokull, considerada la primera víctima de l’escalfament global pel que fa a les glaceres del país. Un fet que segons sembla, es repetirà al llarg dels pròxims anys a la regió. El passat cap de setmana una cerimònia semblant va tenir lloc a Suïssa. Aleshores es tractava d’un acte de comiat i respecte per la glacera Pizol, ubicada a l’est del país, i que ha perdut un 80-90% del gel des del 2006. El mes de juny un informe alertava de la ràpida fusió que estan patint les glaceres a l’Himàlaia.
I ara és el torn del Mont Blanc. La muntanya més alta de l’Europa Occidental, considerada com la més emblemàtica dels Alps, també és protagonista darrerament per aquest fenomen. En les últimes hores les autoritats italianes han evacuat diferents cases i s’han tallat carreteres, pel risc que pateixen. Els experts assenyalen que al llarg dels pròxims dies una massa de gel d’uns 250.000 metres cúbics (equivalent a 250M de litres d’aigua) podria esfondrar-se a la glacera Planpincieux, al pic de Grandes Jorasses.
Aquesta mesura s’ha pres després de les observacions fetes al llarg de les últimes setmanes, on s’ha vist un augment de la velocitat del glaç a la part inferior de la glacera, amb una velocitat mitjana de 60 i 60 cms al dia.
En les darreres hores s’ha instal·lat un radar per mesurar amb exactitud la velocitat de la glacera i poder seguir en temps real el moviment. I mentre tot això passa, em pregunto, estem fent prou tots plegats?
