L’any 1946 un grup d’amants de la muntanya i la natura va fundar l’editorial Alpina. En aquells temps els mapes i guies per anar a fer excursions eren pràcticament inexistents. I aquest va ser el principal motiu que va portar el geògraf Salvador Llobet, el geòleg Noel Llopis i l’enginyer Josep Maria Puchades a emprendre aquest projecte que enguany celebra el seu 75è aniversari.
La primera publicació va ser una traducció d’una obra francesa, “Manual de alpinismo”, a càrrec de Noel Llopis. Aquelles primeres publicacions es van fer en castellà com a conseqüència de la censura que patia el català. Avui dia, l’Alpina s’ha convertit en una editorial de referència amb més de 100 publicacions de mapes i guies.
En aquest episodi, parlem amb el seu responsable, en Martí Nadal. Amb ell comentem la trajectòria de l’editorial i alguns dels motius pels quals és important disposar d’un mapa o guia en paper per planificar i realitzar activitat a l’aire lliure.
Esteu de celebració a can Alpina oi?
Si senyor, fem setanta-cinc anys, Alpina va néixer exactament el 6 de febrer de 1946. De totes maneres si els fundadors de l’editorial aixequessin el cap i veiessin la feina que ara comporta els maldecaps que comporta en l’actualitat, ens dirien: esteu sonats si això nosaltres ho vam parir per passar-ho bé. Eren quatre grups d’amics que anaven a la muntanya sense mapes i munten l’editorial. Sense cap objectiu empresarial, seguríssim! Ells feien muntanya, propera a Barcelona, al Vallès, a Granollers i no hi havia mapes de Montserrat , de Sant Llorenç del Munt… i els van fer. Així va néixer l’Alpina. Avui dia tenim uns 120 mapes publicats.
Ara penses que en l’actualitat es fa una pla de negoci, ells no van mirar res i al tanto que la cosa va funcionar! Tot i que cal dir, que tots ells tenien un nivell intel·lectual molt alt, hi havia un enginyer, un geògraf…. Però eren un grup d’amics. Jo crec que si fos ara, no ho farien, ara costaria molt més, és més complex tot plegat, La tecnologia que disposem… etc...
En Ferran Gall, el membre de l’staff de LaNeucat més jove i de llarg i volem saber que en penses dels mapes…
És cert que quan els amics em pregunten, quin rellotge ens aconselles per poder fer rutes de senderisme, sempre els hi comento que cal planificar la ruta escollida, no només cal descarregar la ruta ,sinó que cal conèixer la traçabilitat de la zona, amb un mapa físic, perquè és molt millor i saps millor per on et mouràs quin terreny et pots trobar.
Mira aquí acabes de dir una cosa Ferran que és molt important, i és la planificació. I això que cada cop tendeix més a la baixa, és el que és tant típic d’on anem? O m’han dit… he vist, he llegit que… Tinc el wikiloc…no , planifiquem. Perquè planificar vol dir també seguretat, saber per on passaràs… Ja sé que és difícil i sobretot per la gent jove anar pel terreny amb el mapa, orientar-te, es pot entendre, però allò de planificar la ruta i saber per on passaràs i quan has arribat, saber on has anat! Això és educacional, i s’està perdent.
No té res a veure la tecnologia amb què tu segueixis coneixent el territori o voler conèixer. De fet sempre que ens fan entrevistes, sempre comento que ens manca cultura de excursionisme o cultura de muntanya. Abans hi havia esplais o centre excursionistes, que tu hi anaves i t’educaven de com anar a la muntanya, ara no.
I una de les coses que t’educaven era saber on aniries, preparar la ruta, saber per on passaries… i ara això no va. Aquest estiu que vaig anar a Andorra, vaig al·lucinar, la gent seguia els cartells, la gent seguia a la gent, una cua acollonant de gent i la ruta del costat no hi havia ningú, per què? Per que a ruta no era coneguda i no has mirat cap mapa i et trobes que caminant el mateix, a la mateixa distancia , podries trobar un lloc amb el mateix paisatge o millor que els que anaven a Tristaina. En canvi estaves en una cua de 100 o 150 persones.
Carri: Aquesta reflexió que fas Martí ens l’ha comentat altres grups de gent de muntanya, com per exemple els Pompiers de la Val d’Aran, que no hi ha prou cultura de muntanya
Si, no fa gaire els vam enviar uns mapes als Pompiers, que ens van demanar, per treballar, però en línies generals està costant tenir aquest bagatge, no som com un país com França, penso que això es tema educacional. Per exemple, a França ells tenen de fa molts anys, els Sentiers d’Emilie, llibres per fer rutes en família, tenen mapes per tot.
Pep:Aquests Sentiers vindrien a ser l’equivalent de la vostra col·lecció de Camins de l’Alba oi?
Si, de fet els Camins de l’Alba, la idea no és original de l’Alpina, quan anàvem a fires a Europa mires que fan altres editorials i vàrem creure que era necessari al nostre país fer una col·lecció de llibres amb una filosofia diferent, són rutes, no són mapes, són 20 excursions per llibre destinades a gent, que comença a caminar o que va en família i busca llocs fàcils d’orientació i indrets sense massa dificultat tècnica. Tot i que depèn la zona, la dificultat augmenta una mica, no és el mateix una guia de Collserola que una guia d’Ordesa. Actualment disposem de 40 llibres de Camins de l’Alba, a part de les zones també tenim un monogràfic de Catalunya que fem senderisme, castells i camins vora el mar, santuaris de muntanya, tot està destinat a públic familiar.
De fet són les línies d’Alpina: són els mapes i dins els mapes tindríem vàries categories, les guies Camins de l’alba i després ja tenim unes guies més pensades per a l’excursionisme més expert i el tema digital que el tenim, però que és un negoci és una font de negoci molt petita… el tema digital, on sovint és de pirateria, és còpia.
La gent no vol pagar i si és així. Aquesta és l’altra. Recordeu quan fèiem pagar un euro per WhatsApp, la gent va fotre el crit al cel i estàvem pagant cinquanta cèntims per un sms. Que tot l’espai internauta sigui el tot gratis, a mi això em preocupa perquè hi haurà un moment que clar, els continguts s’han de pagar. Jo no puc estar fent un mapa al Montseny durant un any i mig de treball de camp amb gent que està trepitjant i treballant el terreny i després regalar-ho.
Ferran: Sobre el tema que comentava del tema digital, vosaltres col·laboreu amb l’empresa Tunap.
Correcte, els vam conèixer fa anys, són gent d’Arenys, capital cent per cent català i amb una feina extraordinària. Aquesta gent a part de fer un software espectacular estan fent bons GPS. Sense fer massa soroll fan una bona feina, per què al producte que li pots incorporar mapes, per mi això, és essencial , que a un GPS puguis posar un mapa sigui d’on sigui, de l’Alpina o d’IGN francès o si te’n vas al Marroc, de Piolet que també el té, per exemple. Si no un aparell digital sense cartografia a mi no em convenç.
Carri:Jo quan faig qualsevol sortida a la muntanya a no ser que sigui una zona que conegui molt bé, ostres, a mi m’agrada molt l’etapa de la planificació és que m’encanta planificar la ruta. I és que trobo que sense un mapa topogràfic o cartogràfic que és que no ho sé fer bé i és més tu pots planificar sobre el mapa i llavors fer un track i t’ho passes en el GPS digital o el rellotge on vulguis.
Martí: Ara que patim un confinament municipal, la gent no coneix el seu entorn. Ara parlaré de Granollers i que no se m’emprenyi ningú, però tots anem a la riera! Tothom va a la riera o si no se’n va cap al Montserrat Montero, ja no diem ni la serra de Llevant o cap a la presó. Ja sé que a Granollers tenim molt poc, però tenim coses per descobrir! És el moment, tu estàs confinat, agafa un mapa i perde‘t!
Carri: De fet molta gent que coneix té com a referència a l’Alpina com ara això que feu creació de mapes per a muntanyencs, però també teniu una gran quantitat de mapes. de municipis com Granollers, Collserola.
Mira ja vaig dir una vegada, corria l’any 1994 i La Vanguardia va fer un article on la periodista acabava dient “Que bonito es perder-se con Alpina!” i és veritat que en aquella època els mapes estaven com estaven , cada cop intentem fer-los millor i, però és maco també perdret! No estem parlant d’alta muntanya… Estem parlant de llocs propers i de poc coneixement del territori.
Pep: Suposo que amb això del confinament , haureu detectat alguna tendència sobre la gent està redescobrint el seu territori més proper ?
Si, sobretot en l’àmbit de llocs propers, hem vist incrementat l’interès. Guies com la de Collserola sí que es nota que hi ha més demanda.
Ferran: Martí, de mapes de la neu quina oferta teniu ara mateix?
Nosaltres l’any 2000 vam encetar unes col·leccions de mapes d’esquí , d’itineraris. Va funcionar molt bé, però no va tenir continuïtat i ara el que hem fet és intentar recuperar i millorar aquesta col·lecció de mapes. La idea seria fer-ne un bon grapat. De fet havia de sortir Cerdanya, Aneto, s’estava treballant Carlit, Cerdanya està acabat i no traiem perquè no té massa sentit publicar un mapa ara en ple confinament municipal. Tampoc podem anar a vendre. La gent tampoc es pot moure massa. Per tant esperarem. Però la idea és anar-los fent, i tenir un producte d’hivern i un producte dedicat bàsicament a l’esquí de muntanya i amb itineraris amb raquetes.
Carri: L’any passat vam tenir l’oportunitat de poder gaudir d’aquella guia que teniu de 20 itineraris.
Correcte, aquesta va ser la primera prova. Jo penso que s’ha millorat, el Pep ha tingut l’oportunitat de veure els nous mapes fets amb un paper especial que es diu paper pedra, que es pot mullar, que no es trenca. Amb tots els itineraris marcats és un bon producte per a la gent que s’inicia una mica també l’esquí de muntanya i el que vulgui que sigui un expert de muntanya per saber per on ha anat o per on anirà o per descobrir noves rutes.
Carri: Aquest últim que és la Vall de Núria a Ulldeter..
Sí. A diferència de l’estiu és que el que fem és la zona de bosc i prou ,diguem-ne amb un sombrejat. I els itineraris marcats i que la informació en l’àmbit excursionista són refugis i amb 15 itineraris d’esquí i 9 de raquetes.
Pep: Quant es triga a fer un mapa?
Depèn. Mira, si ja tenim la base cartogràfica, com podria ser el cas d’una zona molt coneguda per Alpina, contactem amb els col·laboradors i això és molt ràpid, perquè el que fan és que et passen les rutes, et recomanen inputs i tot plegat podem trigar dos mesos a fer-lo. Ara bé si el mapa no està fet ens anem a un any. Compte que estem parlant de mapes d’hivern, que són més fàcils, per què no hi ha tants detalls com fer els mapes d’estiu o zones metropolitanes. El mapa de Montseny vam estar un any de treball de camp, d’un mapa que ja estava fet.
Ferran: aquest treball de camp et refereixes, en què es basa?
Amb el treball de camp el que nosaltres fem és , agafem un mapa el quadriculem, i cada quadrícula la repassem passem una per una. Anem al territori o contactem amb aquella gent del territori perquè no podem anar a to arreu. Per exemple el director de camp nostres, el que fa és quadricular el mapa, truca als col·laboradors i zona per zona a partir d’aquí va treballant i va revisant el mapa.
És veritat que hi ha zones que costa més trobar col·laboradors. Hi ha zones que costa menys, el Montseny fantàstic perquè el director de camp és d’allà i té molts col·laboradors. Mallorca fantàstic perquè el contacte principal és natiu de les Illes i tenim un exèrcit ja sigui un exèrcit de gent que cada dia va a la muntanya i que ens passa tracks i rutes. Un altre punt molt a favor que tenim a Alpina és que comptem amb molta gent que hem d’estar agraïts. Quan van la muntanya, ens envien tracks, ens envien coses per modificar, si veuen un error també ens ho diuen.
Carri: Per un home de muntanya com tu, malgrat que suposo és molt difícil, però, quins serien per tu, que si o si s’han de visitar un cop a la vida?
(Rialles) Si em dius a Pirineus, ara mateix perquè tinc molta tendència i hi estic enamorat del Ripollès per motius perquè és molt a prop perquè he anat descobrint paratges impressionants. Si mirem una mica més enllà, al Pirineu Occidental hi ha la Vall d’Ordesa.
És una vall espectacular, durant una temporada la gent d’Alpina hi vam estar molts dies a la zona i la vaig descobrir ben a fons.
Ara tot aquell sector parlava sobre tot el sector Vall de Núria que el trobo espectacular. Té un encant d’aquell Pirineu, tenim molta sort de tenir-ho molt a prop. Uns paisatges d’una bellesa espectacular. De fet al nostre país, en una hora estàs al Cap de Creus i amb dues hores estàs al Pirineu pujant un cim, a vegades no ho valorem prou. De fet ara d’ací a poc temps publicarem un nou llibre sobre el Montgrony, un altre espectacle de la natura.
Pep: Per acabar, una de les darreres novetats de la vostra editorial són aquests llibres sobre els bolets!
Si, passo sempre de puntetes perquè hi ha gent que m’han dit de tot! Per això dic que tenim llibres de bolets polèmics. En el moment que vam decidir fer mapes de bolets vam anar a buscar la persona que pensaven que era un expert en el món del bolet que és el Marc Casabosch que a més és un naturalista, és una persona que col·labora en moltes entitats per a la neteja dels boscos i per la preservació i altres i ell mateix, igual que nosaltres , per això ens vam posar molt d’acord en el fet que, el coneixement del territori, t’ensenya a respectar-lo.
Però sembla que si tu has de conèixer on es fan els bolets estàs actuant malament. De tota manera, pensa que els llibres i els mapes de bolets no es venen com a xurros els malauradament per tant això el territori no ho nota. I segona. Jo tinc la sensació que la gent que compra llibres respecta molt el territori, si tu tens les ganes d’entrar en una llibreria agafar un llibre de bolets mirar on aniràs, mirar què et trobaràs, em sembla, ja que ja és un punt que dóna una idea de la sensibilitat d’aquesta persona envers el territori. Sobre els bolets hem fet quatre títols i la idea és fer-ne uns quants més, ja que han funcionat molt bé.
Carri: Ara ja arribats a aquest punt els nostres oients estem segurs que ja estan frisant amb ganes de recórrer i conèixer el territori, on es poden trobar els vostres mapes i guies?
A les llibreries i sobretot quan és a territori diguem-ne de muntanya, tenim molts punts de venda en botigues d’esports. En línia disposem de la botiga a www.editorialalpina.com
Doncs res, moltes felicitats pels primers setanta-cinc anys d’Editorial Alpina i per molts anys!
Martí. Gràcies, jo també us vull tornar a felicitar i agrair la feina que feu. És molt bona i sóc un gran seguidor vostre.
Entrevista feta el 14 de gener del 2021
Podeu escoltar el podcast de l’entrevista clicant aquí.
