El passat dissabte 26 de gener, una allau va acabar amb la vida d’un esquiador en una zona molt coneguda pels amants del freeride a Baqueira Beret. Les condicions aquell dia eren complicades tal i com ja anunciava el butlletí de perill d’allaus redactat pel Centre de Predicció de Lauegi de la Vall D’Aran. El risc d’allaus era de nivell 3 – Notable sobre una escala de 5.
Recordem que Baqueira Beret va rebre una gran quantitat de neu al llarg de tota la setmana, amb gruixos que superaven els 150 cms en algun punt. Aquell dia la situació es va complicar amb la pujada de temperatures tal i com es pot llegir en el butlletí redactat per Lauegi:
“Continua la situació complexa i difícil de predir d’aquests dies. Avui la protagonista serà la pujada de temperatura, i la incertesa com afectarà aquesta a la neu. Tindrem segur un problema seriós de plaques accidentals a les obagues, estenent-se bé cap a l’est i l’oest, on és fàcil desencadenar allaus fins i tot des de llocs plans. Tampoc dubtem que es produiran lliscaments basals en llocs herbosos i drets a partir de migdia. La possibilitat d’altres allaus naturals, més grans i perilloses, és el què ens fa gratar-nos més el cap… Per si de cas, millor deixar marge a la incertesa i triar el terreny amb prudència avui.”
Conclusions de l’accident per un dels companys de la víctima
Un dels companys de la víctima, amb molta valentia, ha decidit narrar el fets del que va passar aquell dia en un post anomenat “Diari d’un rescat“. És una lectura molt recomanable perquè a través de les seves paraules el redactor ens fa a tots protagonistes d’aquells fets, i potser d’aquesta manera entre tots som una mica més conscients de què no n’hi ha prou de teoria, de cursos, de material… quan hi ha una allau, i esperem que mai cap de nosaltres en siguem protagonistes, hem de ser ràpids i hem de tenir molta pràctica amb l’ús de les eines i la metodologia a seguir.
Aquests són alguns punts claus que l’autor de l’article ha volgut destacar:
1) No transitar pels itineraris de muntanya sense el material de seguretat necessari.
2) En cas de presenciar una allau en els dominis d’una estació, com va ser en aquest cas per tractar-se d’una ubicació dins el domini de Baqueira Beret, trucar immediatament al número d’emergència de l’estació.
3) L’operació de rescat s’ha d’iniciar, Sí o Sí, amb els companys de l’accidentat sense esperar a l’equip de rescat de pisters. La seva presència és vital per reanimar la víctima o per accelerar el final del rescat, però mai podran arribar-hi a temps si els companys de la víctima no han iniciat el rescat.
4) El curs ACNA-1 de rescat en terreny d’allaus és absolutament necessari.
5) El lideratge en un rescat és clau.
6) Portar una motxilla amb sistema “AIRBAG” no és garantia de res. Cal estar familiaritzat amb el dispositiu i haver fet simulacions d’activació prèviament. Cal que els nostres músculs tinguin la capacitat d’activar el dispositiu de manera involuntària davant d’una situació de perill, com un acte reflex.
7) El temps és vital en un auto-rescat en cas d’una allau. Cada segon compta, per això cal tenir molta pràctica.
8) Repassar amb el teu company el protocol de com actuar en cas d’allau.
