El Grup Aramón, compost per les estacions d’esquí de Cerler, a la vall de Benasc, Formigal-Panticosa, a la vall de Tena i Javalambre i Valdelinares, situades al Sistema Ibèric de Terol, va celebrar ahir a Barcelona la seva trobada anual amb la premsa catalana especialitzada en esports d’hivern. La temporada va coincidir amb l’anunci de l’obertura de la 2024-2025 a les estacions del Pirineu aragonès. A l’acte van participar Antonio Gericó, president executiu del grup; Martí Rafel, director general del Balneari de Panticosa; Gabi Mur, director de l’estació de Cerler; i Josep Maria Gracia, director de màrqueting i comunicació del Grup Aramón.
La trobada anual amb la premsa catalana va ser una oportunitat clau perquè el Grup Aramón detalla els seus objectius estratègics i els propers a la temporada. Durant la reunió, es va posar de manifest el compromís del grup per dinamitzar el Pirineu aragonès, un territori que aquest cap de setmana donarà inici a la temporada amb l’obertura de les estacions de Formigal, Cerler, Panticosa i Valdelinares, consolidant el seu paper com a motor econòmic i social de la regió.
L’acte el va tancar Antonio Gericó, president executiu del Grup Aramón, amb una intervenció que va destacar la visió estratègica de l’empresa, el seu compromís amb la sostenibilitat i la importància de continuar innovant per a garantir el futur de l’esquí al Pirineu aragonès.
Gericó va començar la seva intervenció destacant el seixanta aniversari de l’estació de Formigal, una fita històrica que simbolitza l’evolució de l’esquí i el seu impacte al Pirineu aragonès. En fer balanç, va recordar com aquestes sis dècades han transformat profundament l’economia de la regió. “Formigal celebra 60 anys d’història, un període que ha transformat de manera profunda i clara l’economia de la regió. Seixanta anys poden semblar molt de temps, però si mirem enrere, són a penes dues generacions, els fills dels fills. No obstant això, en aquest temps, al voltant de l’esquí s’ha construït un món que no sols permet gaudir de la muntanya, sinó també generar riquesa per al territori”.
“En els pròxims 30, 40 o 50 anys, el model d’esquí al Pirineu no està en risc” Gericó, president executiu d’Aramón
Gericó va recordar que “fa sis dècades, emprenedors arribaven des de la ciutat amb la visió d’invertir en una estació d’esquí, quan aquest esport encara era una activitat incipient. El sector es va transformar d’un espai merament esportiu a convertir-se”. -se”. -se en una oferta integral d’oci Avui, les estacions no sols atreuen als amants de la neu, sinó que també impulsen activitats com la gastronomia, la restauració i el turisme. en totes les seves formes, ampliant així el seu impacte econòmic i social”.
A més, va destacar la capacitat d’adaptació del sector de la neu enfront d’adversitats climàtiques. “En els anys 80 i 90 va haver-hi temporals molt dures en els quals no va nevar. En aquest moment s’augurava que aquest sector estava mort. No obstant això, gràcies a la inversió en innivació artificial, hem estat capaços de resistir i allargar el model 30 més”. Gericó va esmentar estudis recents que asseguren que el model d’esquí al Pirineu no està en risc en les properes dècades, ja que “Els científics que estudien el canvi climàtic afirmen que, almenys al Pirineu, el model d’esquí no està en risc. . durant els propers 30, 40 o fins i tot 50 anys. L’important és adaptar-se” .
Pla estratègic per al futur
El president executiu també va anunciar una ambició pla d’inversió de 60 milions d’euros, amb 20 milions i executats enguany en innovacions per a les estacions del grup. “Enguany hem invertit 20 milions d’euros en sistemes d’innivació i, en els propis dos anys, invertirem els 40 milions restants. Això ens permetrà garantir la sostenibilitat i la seguretat de les estacions”.
Quant a sostenibilitat, va subratllar les mesures preses per Aramón per a preservar l’entorn. “Tota l’energia que consumim proveït de fonts renovables. A més, estem provant biocombustibles, instal·lant plaques solars i reforestant les muntanyes amb llavors autòctones.”
Miquel Ribas
Article publicat a Turiski
