M’agrada la muntanya. Especialment a l’hivern, quan tot es tenyeix de blanc. Vaig tenir la sort de posar-me per primer cop uns esquís amb 3 anys. És una cosa que sempre agrairé a mons pares, tot i que recordo que m’agradaven ben poc els telesquís o “telearrastre”, com acostumem a dir. Em feia un fart de plorar. Ho reconec. Qui m’hagués dit que amb el pas dels anys acabaria sent instructor d’esquí.
Sí, fa uns anys vaig decidir que volia ser instructor d’esquí. Això em permet compartir amb els altres el meu amor per la natura i l’esquí alpí. M’agrada lliscar per pista amb un esquí d’slalom o amb un esquí més polivalent que em permeti guanyar uns metres en el radi del viratge per guanyar velocitat, però també m’agrada el fora pista o “freeride“.
Amb el pas del temps he acabat practicant molt més l’esquí de muntanya per les sensacions de pau i llibertat que em dóna fer-ho lluny de les estacions d’esquí. Aquesta disciplina em permet seguir descobrint indrets màgics i desconeguts on només hi pots arribar per tu mateix.
A mesura que em faig gran sóc més conscient dels perills que implica l’esquí fora pista. És per això que des de fa un temps miro de dedicar tant temps com puc a la formació.
Vaig començar amb el curs que ofereix l’ACNA (Associació pel Coneixement de la Neu i les Allaus), l’STA-1 (Seguretat en Terreny d’Allaus). Des d’aleshores no he parat de posar en pràctica allò que vaig aprendre amb els diferents companys de sortida. Però me n’adono que no n’hi ha prou, i sempre en vull saber més.
D’ara endavant miraré de compartir tot allò que vagi aprenent amb tots vosaltres. Perquè si entre tots creem més consciència, es posaran menys vides en perill, les nostres i les dels professionals que es dediquen als rescats de muntanya.
I des d’aquí t’animo que facis el mateix: forma’t constantment, gaudeix de cada instant i desconfia sempre.
