Entrevistem a Quim Salvador

Entrevistem a Quim Salvador

Des de fa unes temporades és l’home de les motos a Rac1. A la mateixa emissora també ens parla d’altres esports. Un màquina total del esquí, ja que trasllada la seva passió per la velocitat de les motos al seu estil esquiant…sempre a full! Simpàtic, rialler, utilitza sovint la ironia i la conya. Des de la temporada passada retransmet per ràdio les curses del MotoGP a Rac1.

Twitter: @quimsalvador

Esquies o surfeges?
Esquio

Quan vas començar, quina edat, quina estació?
Em vaig calçar un esquís per primer cop amb 6 o 7 anys a Núria, però començar a esquiar de veritat va ser als 13, en una setmana blanca organitzada per l’institut a Eyne – Saint Pierre des Forcats. Grans records! Primer dia escaleta i verda, segon verda i blava, tercer dia primers intents a vermella… sentir que començava a ser capaç de fer anar els esquís (llavors no hi havia carving i costava prou) més o menys com i per on volia va ser una sensació fantàstica. Sempre m’havia atret l’esquí, però fins llavors no havia tingut l’oportunitat d’intentar aprendre’n. Nul·la tradició familiar…

Quan esquies sols anar amb amics? Família? Sol?
Acostumo a esquiar sol, perquè treballo gairebé tots els caps de setmana, i costa trobar gent amb disposició i ganes de fer un ‘puja-i-baixa’ entre setmana. M’hi he acostumat i m’agrada, vaig al meu ritme, bastant ‘per feina’ i aprofito al màxim. Naturalment, coincidir amb algú amb un ritme i nivell d’esquí similar és agradable, sobretot per xerrar als trajectes amb telecadira!

Estació preferida? I la que més visites?
La preferida Vallnord, sector Arcalís: paisatge magnífic, bona neu sempre, i sense cues (almenys quan hi he esquiat jo). Les que més visito són Vallnord, quan hi puc anar més d’un dia, i Port del Comte per anar i tornar des de Barcelona. Queda a prop i és econòmica (de forfet i d’arribar-hi, perquè no cal passar el Túnel del Cadí), em sembla una molt bona opció quan hi ha prou neu.

Ets de matinar i plegar aviat o de no matinar i en canvi tancar pistes?
Matinar i anar a sac fins que em fan fora de les pistes. Vaig poc a esquiar, així que quan hi vaig, aprofito al màxim (això ja ho he dit…)

Pista o forapista?
Pista. No sóc un esquiador expert, i m’agrada la velocitat. A pista, més o menys controlo, fora, gens. No domino la tècnica fora pista, i tampoc tinc interès en aprendre-la. Ja sé que això queda molt “sosso”, perquè ara la moda és ‘fora’ però jo trobo més divertit anar per la pista. I és més segur.

Explica quin dia seria el teu dia “ideal o perfecte”a la neu?
Neu pols, zero vent, solet però sense exagerar (que em cremo!), poca gent a pistes, i algú amb qui xerrar al telecadira i amb tantes ganes d’esquiar com jo. I que li agradi anar per la pista, he he he. Bé, si no cap problema: quedem al bar a l’hora de dinar.

Fas après -esquí? Quin? Sopar? Sortir de nit?
No. Ja he explicat que el meu ‘modus operandi’ sol ser ‘puja-esquia-i-baixa’. Si l’esquiada és de més d’un dia, que no sol passar, lògicament no perdono un bon sopar, però en acabat a fer nones d’hora, per llevar-me aviat i en forma l’endemà i tornar a calçar-me els esquís.

Un record especial o anècdota que t’agrada recordar?
A la primera setmana blanca amb l’institut, al segon o tercer dia, quan jo encara amb prou feines baixava una blava sense fotre’m de lloros, vaig voler ajuntar-me amb un grup d’amics que sí que sabien esquiar. Pujant per un teleesquí llarg i amb força pendent, vaig caure a mig camí, al mig del bosc, lluny de les pistes. Sortir d’allà va ser una odissea… sort que el company que venia darrere també es va deixar anar al veure’m caure, em va calmar (el primer moment post-caiguda va ser de pànic: i ara què foto?) i em va ajudar a sortir d’allà. Gràcies Xavi!

Gastronomia, quin és el plat o àpat que et ve de més gust quan ets a la neu?
Quelcom ben pesat: botifarra amb seques, o una hamburguesa enorme amb patates fregides.

Casc si o no?
De moment no n’he dut mai, però hauria de provar-ho.

Guants o manoples?
Guants

Ets més telecadira o més de teleesquí?
Telecadira. Molt més còmode!

Quin d’aquests dos moments prefereixes, posar-te o treure’t les botes?
És contradictori, perquè quan te les poses tens la il·lusió de començar l’esquiada… però el moment de treure-me-les és sublim. Suposo que al ser tan pesades, després de dur-les tot el dia les bambes em semblen una meravella.

Pep Pont
13 març 2015

Previous post
Entrevistem a Gemma Puig
Next post
Les mil activitats què pots fer a Grandvalira a l'estiu
Back
SHARE

Entrevistem a Quim Salvador