Entrevista al guia d’alta muntanya Xavi Llongueras Orriols

Entrevista al guia d’alta muntanya Xavi Llongueras Orriols

A l’entrevista d’avui parlem amb en Xavi Llongueras, un terrassenc que va decidir deixar-ho tot per dedicar-se professionalment al que l’apassionava, la muntanya. És un muntanyenc expert i fotògraf. Guia d’alta muntanya amb la credencial UIAGM (Unió Internacional d’Associacions de Guies de Muntanya). El vam veure en un parell d’episodis al programa de TV3 Viure als Pirineus”. Ha realitzat un munt de viatges i expedicions per acompanyar a persones que volien conèixer de ben a prop algunes de les serralades més conegudes com el Caucas, l’Himàlaia, el Karakorum o els Andes per citar-ne algunes.

Com un vallesà nascut a Terrassa acaba vivint a Prullans (Cerdanya) i dedicant-se al món del guiatge?

Després d’haver estudiat FP de jovenet i treballat del que vaig aprendre, la meva vida professional va fer diversos canvis. Des de comercial de complements del tèxtil (...sóc de Terrassa) fins a comercial de diferents marques de material de muntanya. Fins que em vaig quedar a l’atur un any, i vaig decidir fer un gir a la meva vida: vaig decidir deixar de ser una “persona normal”. Normal em refereixo amb uns horaris, treballant de dilluns a divendres, etc. Volia ser lliure i lluitar pel que més m’agradava, la muntanya. Em vaig adonar que les expedicions amb companys que havia fet anteriorment, m’hi bolcava per tirar-ho endavant i organitzar-ho, i vaig pensar que podia intentar tenir el títol de guia per fer el mateix amb els meus possibles futurs clients, i transmetre d’aquesta manera certs valors de la muntanya, i està clar… guanyar-hi quatre peles. I aquí estic, però no m’han regalat res, ha estat molt difícil!

Què és un guia de muntanya?

De fet sóc Guia d’Alta Muntanya UIAGM, que és la titulació més alta en la nostra formació i amb una credencial internacional, que em permet treballar arreu del món.

Un Guia és un professional capacitat legalment per realitzar treballs conduint persones individuals o en grup, formar aquestes persones i gestionar la seguretat d’aquestes en el medi que es desenvolupi l’activitat.

Hi ha tres nivells de formació. El primer només serveix per accedir al segon nivell, on agafes especialitat. En el segon nivell de formació, ja es diferencia si vas cap a alta muntanya, mitja, barrancs, etc. Aquí en aquest nivell moren les especialitats de guia acompanyant i barrancs. I al tercer nivell només hi passen els d’escalada, esquí de muntanya i el d’alta muntanya.

Un guia acompanyant o també anomenat guia de mitja muntanya, pot fer guiatges de trekking i raquetes a l’hivern. Un guia de barrancs pot guiar i formar en rius i barrancs. I un guia d’alta muntanya pot guiar i formar en trekking, alta muntanya, escalada, alpinisme, esquí de muntanya i expedicions.

Després hi ha dos perfils més al nivell del guia d’alta muntanya, en què són especialistes en només escalada en roca, o bé en esquí de muntanya. Una mica per tot el que engloba aquestes dues especialitats en el món de les competicions.

Des de quan et dediques a aquesta professió?

Des del 1998, fent trekking, esquí de muntanya i alguna escalada pel Pirineu, ja que tenia el segon nivell d’alta muntanya i això em limitava la dificultat i alçades a on podia treballar. Però ho combinava amb altres feines perquè no donava prou per viure.

I d’ençà que el 2006 vaig treure’m la credencial UIAGM, ja m’hi vaig dedicar plenament tant al Pirineu, Caucas, Andes, Alps, etc.

No deu ser gens fàcil…

Gens fàcil… jo diria difícil i tot! Primer que tant a Catalunya com a Espanya, no hi ha mentalitat d’agafar un guia per anar a la muntanya… ja ho sabem fer tot! Per altra banda hi ha molta pirateria. Gent que amb disposa d’una titulació de guia acompanyant i que fa cursos o guiatges en alta muntanya, escalada, esquí de muntanya, etc. I tots aquests venen molt barat.

A altres països com a França, per exemple, hi ha molta cultura de muntanya, cosa que fa que els guies estiguin molt ben valorats i se’ls contempli sovint quan es vol sortir a fer muntanya. Això costa encara una mica aquí a Catalunya oi?

Sí, els països alpins per excel·lència, on ser guia de mitja o d’alta muntanya pot tenir la mateixa reputació que ser advocat, metge o qualsevol altra professió. Aquí a poc a poc, i sembla que cada cop més, es van utilitzant els nostres serveis. Sobretot pel tema de seguretat a l’hivern en l’esquí de muntanya i per l’alpinisme.

esquiant a noruega amb Xavi Llongueras
Esquiant a Noruega

Qui pot necessitar un guia de muntanya?

Tothom que vulgui anar a la muntanya amb el valor afegit d’anar segur, formar-se una mica més, ja que no ho sabem tot, i poder gaudir més de la seva activitat. Independentment del nivell de l’activitat, sigui un trek per Aigüestortes, una esquiada de muntanya fent travessa, o pujar a l’Aconcagua.

Quin és el teu cim favorit dels Pirineus?

Ufff… en tinc molts, depèn… Un per fer una esquiada molt maca és el Tarbesou a l’Ariege. La dent d’Orlú i el Pedraforca per fer una bona escalada. El Midi d’Ossau és una talaia impressionant i m’agrada portar-hi clients perquè té unes grimpades i un parell de ràpels fàcils, això fa que els clients transmetin molta emoció a l’aconseguir aquest repte. L’Aneto és el més alt dels Pirineus, té una bona esquiada, l’he pujat 30 cops per totes les seves arestes escalant, esquiant o caminant, i que el 1998 el vaig pujar en 2.30 hores des del pàrquing per compartir una ampolleta de cava amb un company que estava dormint a dalt al cim. Era el nostre aniversari, que el celebrem el mateix dia, jo sabia que havia pujat allà i vaig donar-li la sorpresa. Jo estava estudiant a l’escola de Benasque, en plegar de classe vaig marxar, a les onze de la nit sortia del cim i a quarts de dues de la nit tornava a estar al llit de l’escola.

Pujant el Mont Elbrus (5.642 m.) amb esquí de muntanya
Pujant el Mont Elbrus (5.642 m.) amb esquí de muntanya

I l’expedició que més t’ha marcat?

Un altre ufff… totes tenen el seu què… les Torres del Paine, la del Tirich Mir al Pakistan ho vàrem passar molt bé, tot i tornar amb una espècie d’amebiasis. Com a viatge de la meva vida la travessa de l’Himàlaia que vam fer al 1987 amb bicicleta, de Katmandú a Lhasa arribant a 5.220 metres a cops de pedal, vàrem volar a Beijing i vàrem tornar fins a Berlín amb el transsiberià, i creuant el mur d’Alemanya abans de la seva caiguda.

Aviat te’n vas cap a Noruega… què hi fareu?

Marxo el dia 4 de març i torno el 31. Tinc 4 grups de clients que els portaré a fer esquí de muntanya. La primera setmana a la zona dels fiords del sud, a Alesund, i els altres tres grups al nord a Lyngen.

Un paradís de l’esquí de muntanya!

Disciplines com l’esquí de muntanya s’han posat molt de moda. Creus que s’acabarà regulant d’alguna manera vist que cada cop hi ha més persones que ho practiquen als dominis d’una estació d’esquí?

Sí, està de moda, i com totes les coses que tenen un bum de moda s’hauran de regular. No sóc un especialista en el tema precisament perquè m’agrada practicar i vendre l’esquí de muntanya tal com és i tal com va néixer, fora de les estacions d’esquí.

Mentre la regulació de les estacions d’esquí vigent no canviï, a la muntanya tu pots passar per tot arreu mentre no et posis dins una finca privada, i les estacions d’esquí no tenen una delimitació privada, sinó que paguen als municipis per l’explotació del seu negoci que es basa a pujar gent via remuntador mecànic. A partir d’aquí tu baixes esquiant per on vols, i en el preu del forfet et “regalen” la senyalització de pistes i la passada de màquines, senyalització de zones amb perill i els serveis d’evacuació de pistes si et fas mal. A grans trets ningú et podria dir res si creues amb sabates de xarol i texans, una pista d’esquí un diumenge a les 12 del migdia. Vist així també ho pots fer amb esquís de muntanya, però sembla que les persones que van amb sabates de xarol utilitzen més el sentit comú que una part del col·lectiu dels esquiadors de muntanya.

La FEEC disposa d’unes recomanacions a la seva web per la pràctica de l’esquí de muntanya en zones de pista, i perquè siguem conscients d’utilitzar el sentit comú.

…diuen que el sentit comú és el menys comú dels sentits oi?

A més de fer de guia de muntanya, també estàs implicat en l’organització d’altres esdeveniments com el Dynafit Pertot Skimo Camp Tour 2019. En què consisteix?

És un cap de setmana de formació i pràctica de l’esquí de muntanya, amb xerrades, pel·lícules i formació en seguretat i tècnica de l’esquí de muntanya.

L’any passat vaig organitzar el primer campus a Cerdanya amb el suport de Dynafit, la botiga Pertot de Masella i la casa d’ulleres Julbo, i va ser un model de formació que va agradar tant als participants com als espònsors, i aquest any repetim el cap de setmana de l’1, 2 i 3 de febrer. Esperem que ja hagi nevat!

Xavi Llongueras amb dos clients al cim del Chimborazo (6.310m.)
Xavi Llongueras amb dos clients al cim del Chimborazo (6.310m.)

Ens vam conèixer al refugi Ventosa i Clavell. Pel que sembla hi ets bastant sovint per Aigüestortes… quina vinculació hi tens?

Ja fa anys que l’empresa de trekking Carros de Foc va fundar la Companyia de Guies Carros de Foc, i al 2008 vam arribar a un acord per la gestió i promoció d’aquesta companyia.

On et podem trobar si volem fer una activitat de muntanya o una expedició a alguna d’aquestes serralades tant espectaculars?

Tinc la meva pròpia web www.guiallongueras.com i la de la Companyia de Guies Carros de Foc www.guiescarrosdefoc.com. Molta feina tot plegat, ja que estan les dues en català, castellà i anglès, però tant aquesta feina d’oficina com la de sortir a muntanya la faig molt de gust.

Steve Jobs, el fundador d’Apple deia: «Per fer una gran feina, has d’estimar el que fas!».

Previous post
Els dies 2 i 3 de febrer comença una nova edició de El Dorado Freeride Junior a Boí Taüll
Next post
Alp2500 ofereix aquest cap de setmana 96km de pistes
Back
SHARE

Entrevista al guia d’alta muntanya Xavi Llongueras Orriols