Introducció

La serralada que tanca pel sud la bonica vall de Campcardós és presidida per quatre cims prominents: El Calm Colomer, el Pic dels Engorgs, el Puigpedrós i el Pedró de la Tosa. Tots quatre formen part de les narracions de la present guia i permeten interessants variants i combinacions entre els seus itineraris. L’aproximació i part de la ruta al Pic del Engorgs és igualment vàlida per anar al Calm Colomer i al contrari. També des del cim del Pedró de la Tossa o el Puigpedrós podeu optar per interessants descensos per el vessant de Campcardós explicat aquí. Aquestes variants us permeten refer les narracions d’aquesta guia, segons l’època de la temporada o quan les condicions de neu ho aconsellin.

Itinerari de la travessa

1.506 m. PONT SOBRE EL QUEROL. A l’esplanada que hi ha en el marge dret del riu comenceu a caminar en direcció oest pe una pista que es dirigeix a un repetidor de telecomunicacions (1.570 m). La pista gira al sud-oest i passa a ser un ampla camí ramader que es va enlairant en diagonal i girant gradualment a l’est cap a l’entrada de la vall de Campcardós ( + 456 m)

1.962 m. CABANA DE CAMPCARDÓS. Refugi lliure per 10 places amb equipament bàsic. Es trova dalt d’un petit Pujol enmig del Pla de les Comes. Continueu remuntant comodament per les amples planelles del marge esquerre de la vall ( + 114 m).

2.076 m. ESTANY GROS DE CAMPCARDÓS. Malgrat el seu nom es tracta mès aviat d’un aiguamoll primal de regulars dimensions. La vall és cada cop més ampla i al capdamunt es retalla l’arrodonida silueta de la Portella Blanca d’Andorra ( + 254 m).

2.330 m. PLETA BARRERA. Amples esplanades sota la Portella Blanca i la Coma de Passaderes. Aquí coincidiu amb l’itinerari del Calm Colomer o Tosseta de l’Esquella. Comenceu a orientar la traça a la vostra esquerra (S) per situar-vos al peu d’una canal que baixa de la carena cimera de la serra de l’Esquella, entre el Calm Colomer i el pic de la Bressola. La considerable inclinació del pendent obliga a ajustar les llaçades amb destresa. (+ 220 m). però amb neu dura és recomanable calçar els grampons, millor des de l’inici (+ 220 m).

2.550 m. BIFURCACIÓ. Aproximadament en aquesta cota trobem la máxima inclinació del pendent i el corredor es bifurca. Deixeu a la dreta el que puja al Calm Colomer i encareu els consistents declivis de la vostra Esquerra que baixen del Pic de la Bressola i dels Engorgs ( + 152 m)

2.702 m. CRESTA DE LA BRESSOLA. Arribareu a un petit coll o a algún superior de la cresta que uneix el Pic de la Bressola i el Pic d’Engorgs. Continueu remuntant al sud i en diferents passatges arribareu al cim ( + 129 m).

2.831 m. PIC DELS ENGORGS. Presideix el salvatge cercle dels Engorgs sobre el que té immillorables vistes, com també de les muntanyes que l’envolten. A llevant veureu la punta oriental (2.816 m) que en alguns mapes es considerat com a principal. El descens pel vessant sud, vall de Meranges, és realment temptador tot i que el tram inferior és poc esquiable. Aquí recomanem baixar per les magnifiques pales de la Bressola, orientades al nord-nordest que s’aboquen a la vall de Campcardós. El pendent molt inclinat (30 º) us obligarà a buscar els millors passatges ( – 181 m).

2.650 m. Aproximadament en aquesta cota el pendent esdevé lleugerament més moderat tot i que poc més avall trobareu un nou repetjó que us aboca a la part superior de la Coma de Campcardós on coincidireu amb la traça de l’anada que heu de seguir fins el punt de sortida, segons la descripció més precisa de l’itinerari nº 5 – Calm Colomer o Tosseta de l’Esquella ( – 1.144 m)