Per estrenar aquesta temporada de bitxo groc incorporat, la nostra secció Gent de Neu, que és, mitjançant un questionari simple de neu, un apropament amè a un personatge conegut des de la perspectiva més personal i intíma. Estrenem temporada amb la presència d’en Jordi Grau, periodista d’esports de TV3. Segueix ben a prop l’actualitat del Barça exactament des de la temporada 1998-99. Quasi res…flipaaaa
Esquies o surfeges?
Esquio, tot i que reconec que vaig estar molt temptat de provar la taula, però just en aquell moment de temptació va aparèixer el càrving i ja no he tingut més la temptació.
Quan vas començar, quina edat, quina estació?
Jo era un esquiador molt ocasional, anava a passar els Nadal a Guissona i aleshores fèiem una escapada amb els amics, a vegades al Port del Comte o alguna estació andorrana.. Però era tot molt ocasional. Jo esquiava un dia a l’any. Llavors quan vaig entrar a treballar a la tele, hi havia un convenia amb una estació que ara es diu Espot Esqui, però que en aquell moment, es deia SuperEspot i allà quan jo tenia 20-21 anys és quan vaig començar a esquiar regularment, em vaig preocupar per tenir monitor i a partir d’aquí i amb el temps, em vaig comprar una casa a la Vall de Boí, i m’he convertit en un assidu de Boi Taüll. La Vall de Boí és molt maca, tant a l’hivern com a l’estiu.. Fins i tot millor a l’estiu! De fet el meu nano gran porta el nom d’una muntanya de la Vall, es diu Aüt i els del programa Temps de Neu ens van fer un reportatge fent el cim.
Quan esquies sols anar amb amics? Família? Sol?
Tinc grans companys a TV3, bàsicament els que es dediquen a fer el programa Temps de Neu, en Víctor Patsy, el càmera Marc Boix i abans n’Antoni Real, grans esquiadors tots, som esquiadors de dia, de fer un puja-baixa a Masella, sol ser el nostre dia de festa entre setmana. I el pont de la Puríssima, per Nadal quan puc, algun cap de setmana quan m’ho permeten les obligacions, sóc llavors més esquiador familiar i llavors sí que si és una esquiada breu acostumo a anar a Boi Taüll, i en el cas que puguin ser diversos dies llavors la meva tria es Grandvalira a Andorra.
Ets de matinar i plegar aviat o de no matinar i en canvi tancar pistes?
Jo he passat d’una fase en què les forces aguantaven, que era arrencar a les nou del matí i tancar pistes a les cinc de la tarda, a adaptar-me al horari de la canalla petita, i ara que els fills ja s’han fet grans, ara m’he tornat molt marquès. I sobretot per mi el més important és la qualitat de la neu, això vol dir que si puc ser a les 9 a pistes i a les 2 a la taula dinant és fantàstic. L’esquí de tarda a l’hivern amb aquell fred que fot, quan acabes de dinar, això ja no està fet per mi.
Pista o fora pista?
Pista. Pistero completament. Hi he provat fora pista, m’hauria agradat fer, agafar un monitor i provar-ho… però jo crec sóc un bon pistero, em defenso prou bé, sóc bon carvejador, m’agrada la velocitat fins i tot puc passar portes, però no em moc bé a la neu verge i com que al final no acabo gaudint doncs, me’n torno a la pista.
L’skimo? L’entenc fora pista sempre. Quan veig gent que fa randonée baixant per les pistes no em quadra.
Explica quin dia seria el teu dia “ideal o perfecte “a la neu?
Llevar-me molt d’hora molt d’hora, arribar abans de les 9 a pistes, esmorzar de camioner, vaja de forquilla i ganivet millor que d’entrepà, veure com posen en marxa els remuntadors i desvirgar aquella marca que han deixat a la neu les retracs (les rufles!) esquiar fins que et quedes sense forces , seguint el recorregut del sol a l’estació d’esquí i a les dues de la tarda estar entaulat i de la taula directament al sofà a fer una migdiada de campionat.
Un record especial o anècdota que t’agrada recordar?
La primavera de fa dos anys, vàrem anar la família als Alps, per primera vegada amb els nanos a Alpe d’Huez. Al mes de març, vam estar amb una casa molt maca i vam tenir la sort que gairebé mai ha tingut ningú, que és estar 4-5 dies als Alps amb sol, des del dia que vam arribar fins al que vam tornar. A més a més, la previsió abans d’anar era absolutament horrorosa i tenia advertits als meus fills: no veurem el sol en quatre dies…i pam, tot al contrari. Vam tenir uns dies extraordinaris, com era passat Setmana Santa hi havia poca gent i vam fer la pista la Sarenne, que és la pista més llarga dels Alps d’Europa, van ser quatre dies excepcionals.
Gastronomia, quin és el plat o àpat que et ve de més gust quan ets a la neu?
Els dies de fred, encara que faci sol, soc molt de “potatges”, si fóssim a la Vall d’Aran faríem una olla aranesa i si fóssim a la vall de Boi una vianda, de fet tot són variacions de la tradicional escudella i carn d’olla. L’esquí sense la gastronomia no és res.
Casc sí o no?
Casc, d’ençà que tinc fills, porto casc.
Guants o manyoples?
Guants, de fet, gairebé podria esquiar sense guants i no m’adonaria.
Ets més telecadira o més de teleesquí?
Tant me fa, però posats a escollir telecadira, però si el remuntador m’ha de portar, és a dir si he d’anar a Montmalús (raconet andorrà a Grau Roig un paradís!) no tinc cap problema en agafar un telesqui.
Quin d’aquests dos moments prefereixes, posar-te o treure’t les botes?
No tinc problemes , per sort, per la morfologia del meu peu no tinc cap problema amb les botes, les puc portar tot el dia, fins i tot sense descordar-les a l’hora de dinar i no em molesten ni em fan mal.
Quines apps relacionades amb la neu tens al teu mòbil?
Molt poques, tinc la de méteo i crec recordar que per exemple quan us comentava que vaig anar a Alpe d’Huez, vaig baixar l’app oficial.
Si voleu escoltar l’entrevista sencera (al loro que parlem del Barça, de la teca i de la vida! perdó, de la bona vida) aquí teniu els enllaços
