Restaurant La Coma a Ordino Arcalís

Més articles

Compartir

Aquest passat cap de setmana vam poder gaudir del que probablement serà la millor neu de la temporada: diumenge va caure un bon paquet de neu i dilluns l’estació d’Ordino Arcalís es va llevar acompanyada d’un sol espectacular i amb les pistes (i fora pistes!) a arrebossar de neu.

Quina neu, amics, quina neu! nyam-nyam

Evidentment, ens vam veure obligats a allargar l’estada per poder gaudir d’aquest dia; la neu escasseja i, quan se’t presenten situacions d’aquest tipus, has d’aprofitar-les. Ara bé, ja se sap que els quàdriceps, amb la neu verge, se’ns ressenten una mica després d’un matí d’esquiar sense parar… Cap a quarts de tres se’ns va obrir la gana i, com que anàvem amb tot, vam decidir entaular-nos i trencar el ritual cervesa-patates fregides-entrepà (que és el nostre menú habitual d’esquiador).

Imatge del interior de la Coma

El restaurant escollit va ser La Coma, situat als peus de la pista que duu el mateix nom. Ens havien parlat extremadament bé de les seves brases, així que vam voler comprovar-ho nosaltres mateixos.

La Coma compta amb una terrassa espectacular on et pots prendre una cervesa mentre gaudeixes del sol i de la música, i si vols, també hi podràs menjar alguna coseta. Si no fa bo, també pots pujar a la segona planta, on et trobaràs una cafeteria d’allò més acollidora. Però nosaltres anàvem a dinar a la primera planta, on es troba el restaurant.

Curiosa taula amb una planta al bell mig

Arribats al primer pis, l’ambient del lloc ens va fer entrar en calor a l’instant: colors càlids, decoració senzilla però treballada, taules parades amb plats de colors i coixins per tot arreu. No és d’estranyar que el restaurant estigués ple i sigui totalment necessària una reserva per dinar-hi. Per sort, nosaltres la teníem.

L’amanida de burrata fresca al pesto amb tomàquet confitat i alfàbrega.

Vam seure davant d’uns finestrals que omplen la sala de llum natural i serveixen d’aparador de la muntanya que, com que havia nevat, presentaven unes vistes espectaculars.

Sempre és d’agrair quan en un lloc et tracten amb cura i consideració i, des del primer moment, ens vam sentir com reis. Però anem al més important del tema… El menjar.

Per començar, vam decidir demanar l’amanida de burrata fresca al pesto amb tomàquet confitat i alfàbrega i unes carxofes a la brasa, presentades amb encenalls de pernil ibèric; dic que vam decidir, perquè amb tots els entrants que la seva carta ofereix, va ser una decisió ben difícil… Em vaig quedar amb ganes de tastar els macarrons de muntanya o l’escudella tradicional andorrana. Ara bé, no ens vam pas equivocar: els tomàquets estaven deliciosos i la burrata es desfeia a la boca; les carxofes a la brasa (un dels plats preferits de la meva parella) van ser aprovades amb molta nota.

Quina maravella de carxofes amb encenalls de pernil ibèric

Després, cada un va triar la seva carn a la brasa preferida: unes costelles i mitjanes de xai per ell, i una botifarra esparracada per mi, els dos plats acompanyats de verduretes i patates fregides. Solem tenir la curiosa concepció que a pistes no és possible acabar de menjar bé, i aquest restaurant va esvair qualsevol dubte de la meva ment: feia temps que no menjava una botifarra tan bona!

Buti esparracada amb la guarnició

I, evidentment, no podien faltar les postres, que ja se sap allò que diuen: les postres no van a l’estómac, se’n van a l’ànima… Així que no vam haver de patir per fer-los-hi lloc. Vam demanar un tallet de pastís de formatge i mel i mató, boníssims els dos.

El postre mel i mató, per favorT que booooo

Sí que és veritat que vam haver de fer unes baixadetes més perquè el dinar baixés del tot… però vam dinar molt i molt bé, de ben segur que repetirem quan tornem a Ordino! A més, un punt positiu del restaurant La Coma és que es troba al costat del telecabina de Tristaina, per tant, també hi podeu accedir si no sou esquiadors. Us hi apunteu?

Verified by ExactMetrics