Un dia de Setmana Santa a Baqueira

Related

Un dia de Setmana Santa a Baqueira

En plena Setmana Santa, aprofito per seguir el meu...

Tavascan fa balanç a una de les millors temporades dels darrers anys

Tavascan fa balanç de la temporada 2021-22. Al llarg...

Baqueira Beret tanca la millor temporada de la seva història

El dilluns 18 d'abril l'estació d'esquí de la Vall...

Compartir

En plena Setmana Santa, aprofito per seguir el meu particular tour per les estacions del Pirineu. Aquest cop ha tocat visitar la Val d’Aran. Baqueira Beret és el destí triat. La méteo ens marca bon sol i temperatures altes, això implica que gaudiré de neu primavera mode On. Ja se sap que aquesta estació de l’any demana esquiar ben d’hora ben d’hora i aprofitar, primer la neu dura, fins que es transforma de mica en mica fins arribar a la neu més pesada cap a primeres hores de la tarda.

Imatge de Teso dera Mina

Baqueira Beret és de les estacions que aquesta temporada ha tingut més precipitacions de neu i que ha mantingut més quilometres de pistes obertes tota la temporada, de fet va allargar la seva temporada més temps del que havien previst, en comptes de finals de març, van posposar el tancament fins a la Setmana Santa. Segons em comenten diversos pisters, el vespre de dijous, o sia, la vígilia de la meva arribada, la pluja amb pols en suspensió d’origen saharià, va tornar a fer acte de presència. Fa uns anys que aquest fet es repeteix massa a tot el Pirineu!

Començo l’esquiada Santa al sector de Beret, he decidit prescindir d’anar al sector Blanhibar, ja que és una zona massa solana i tiro pel nou remuntador Clot der Os a Beret, que deriva en dues pistes, una blava i una vermella, amples i divertides.

El nou remuntador Clot de l’Os, dona accès a diverses pistes blaves, amples i divertides

Enguany la Setmana Santa ha caigut a mitjans d’abril, quan normalment sol ser un mes abans, malgrat tot els gruixos són més que generosos.
Piro a la zona central del domini aranès o sia, Baqueira. La seva orientació cara nord fa que la majoria de pistes que baixen de Cap de Baqueira estiguin brutals de neu.

Zona central del Pla de Baqueira

Tot i la calor que fa, 12 graus a 2.500 metres, hi ha tanta neu que aguanta prou bé. Tal com em deia en Xavi Ubeira, la neu a pistes ha aguantat gràcies al fet que està molt compactada.

Faig una breu pausa per hidratar-me, que la caloreta deshidrata molt més del que ens pensem, aprofito el pit-stop de la Santa esquiada, per conèixer la nova responsable de la restauració a Baqueira, Laura Montañés, que ens comenta l’excel·lent temporada i una cosa que ja sospitava, la gent tenia ganes de gaudir de la neu i com no, de la gastronomia.
Estan molt satisfets de la rebuda per part dels visitants del remodelat Moet Winter Lounge, espai emblemàtic dins l’estació. Aquest any estaven de celebració. Moet ha fet 10 anys i després de tot aquest temps, segueixen tenint unes xifres brutals. Montañés, ens recorda que ” Moet és el lloc on és ven més xampany en tot Espanya en els cinc mesos que tenim obert l’espai”.
De cara a la temporada vinent d’estiu, Montañés ens confirma que el sector Blanhibar no estarà operatiu, ja que donaran prioritat al nou remuntador Clot de l’Os, també ens confirma que els punts de restauració oberts seran els de Pla de Beret, Baqueira 1500, Hotel Montarto i Borda Lobató.

Dalt del Teso dera Mina, mirant a Bonaigua

Segueixo l’esquiada en direcció a Argulls i Bonaigua. El pàrrec d’Argulls, tot i ser Setmana Santa està prou tranquil. No em canso mai de gaudir de les vistes muntanyeres en totes direccions.

Arribo a la base de la Peulla, a 1.900mts on segueix la tònica de poques aglomeracions…seguim!

Tot i ser solanes les pistes d’aquest sector, la Peulla, sector que m’encanta, sobretot per la traça de les pistes, la neu aguanta prou bé!

La pista Peülla a la part més baixa, quasi arribant a la cadira.Abans d’anar a dinar (Refugi San Miguel) al sector Bonaigua, aprofito per fer escapada al sector central del domini aranès.

De tornada a la zona central de l’estació, que esta encarada a cara nord 😉

La zona de Pla de Baqueira, aguanta molt bé la neu, malgrat la calorada, sobretot perquè disposa d’uns gruixos de neu molt bèsties.

Sector Baquèira, la pista Cara Nord
El circuit slàlom Audi

Un ja te una edat i l’estat de la neu, desfonda molt més que la neu freda d’hivern. Les cames em demanen un repòs i sobretot ingerir liquids i també menjar. Seguint la recomanació de Laura Montañés, el Refugi San Miguel és el lloc triat. A més, vist el calendari de tancament d’estacions per fi de temporada, m’autoregalo un bon homenatge com a colofó de la temporada que està a punt d’acabar. Anam a veure…

 

Imatge de la sala més informal, ja que el refugi disposa de sala menjador més formal.

Després de la cerveseta de rigor, per hidratar el cos, he decidit que cal celebrar com cal el gran dia d’esquí viscut. Això d’esquiar sense massificacions de gent, en plena Setmana Santa, amb tanta neu, s’ho val. La tria del Refugi ha estat encertada. Un cop arriben els platillos, flipo amb la posada en escena. En tot moment, el tracte del personal molt agradable, felicito a la cap de sala, Esperanza pel seu equip. Cracs. Acabo el dinar, amb contrast de sensacions, per una banda la satisfació del àpat i per l’altra, una mica depre, ja que és evident de que estem a les acaballes de la temporada de neu.

De primer , unes croquetes de ceps! yihaaaa
L’especialitat del Refu, la BOMBAAAA
Marxando uns fingersss
Mareta meva quin bacalla!

En el moment de publicar aquest article, la temporada de neu a les estacions d’esquí ja s’ha acabat. Comença el compte enrera per a la nova temporada de neu que apunta maneres, a més a més, us recordo que la neu s’en va, però les muntanyes és queden. Som-hi! a gaudir de la natura i el Pirineu 😉