Saint Lary, visita a l’estació més gran del Pirineu francès

Related

Baqueira prepara un estiu ben atapeït d’activitats

Comença l'època estival, i amb ella les novetats que...

Ordino Arcalís obre l’accés al Mirador Solar de Tristaina aquest dissabte 4 de juny

L'estació d'Ordino Arcalís inaugura la temporada d'estiu aquest dissabte...

Un dia de Setmana Santa a Baqueira

En plena Setmana Santa, aprofito per seguir el meu...

Tavascan fa balanç a una de les millors temporades dels darrers anys

Tavascan fa balanç de la temporada 2021-22. Al llarg...

Compartir

Ja tocava, tot i que a l’estiu ja els vam visitar, feia setmanes que anava al darrere d’escapar-me a l’estació més gran del Pirineu francès, Saint Lary-Soulan. Amb més de 105 quilòmetres de pistes i una localització perfecte per a rebre molta neu.

Per arribar-hi cal anar direcció Osca i un cop allí seguir les indicacions fins el Túnel de Bielsa. Un trajecte que poc més de quatre hores amb bona carretera. En ple hivern, recomano donar un cop d’ull al web del túnel on podreu saber el seu estat i veure en directe les imatges de les boques nord i sud.

L’estació disposa de tres sectors, Pla d’Adet, Espiaube i Le Vallon. Des del poble de Saint-Lary, disposen de un telefèric que funciona tot l’any, i una cadira. També podem arribar a l’estació per una carretera que va des del centre de Saint Lary, travessant el poble que també dona nom a l’estació, Soulan.

Telecabina des del poble de Saint Lary.

Trio el telecabina de Vignec per arribar al sector del Pla d’Adet. He ensopegat el mes amb més afluència a les estacions franceses, el mes blanc de les escoles de França.

Arribada de la cabina del poble

Agafo la cadira més ràpida i més resistent al vent. Fonts de l’estació ens comenten que pot funcionar sense problema, malgrat que facin ventades de més de 100Km/h. Renoi quina màquina.

Arribada de la super cadira de Bouleaux

Un cop arribat a dalt, ja s’intueix l’immensitat del domini. Mirant la vall, a la dreta tenim el sector de Pla d’Adet i a la nostra esquerra els sectors de l’Espiaube i Le Vallon. Opto per allunyar-me de moment del Pla d’Adet, zona molt més concorreguda, ja que és l’epicentre residencial i de les escoles d’esquí i serveis.

A l’arribada de la cadira, tenim un espai selfies i tal

Baixant un caminet i la pista Corniche2 agafo la cadira Tortes que ens aproparà al Coll de Portet, ep! Un clàssic del ciclisme a l’estiu.

Des de la cadira Tortes, podem veure una senyora pista Isards

Als malalts de neu, però sobretot, amants de la muntanya, estar en aquesta estació i mirar el seu entorn, és un luxe. Recorda molt, de fet no estan massa allunyades, a Baqueira Beret i la Val d’Aran.

Una foto de grup? Lluíssssss

La nevada del dia anterior, es nota per la qualitat de la neu, tot i que els gruixos a tota l’estació son molt bons, arribant a 160 cm a les parts altes.

Arribada de la cadira de Soumayé

Un cop s’arriba dalt del remuntador de Soumayé, tenim dues opcions o anem al sector Aulon o anem direcció Le Vallon. Opto per la primera que ens ofereix unes vistes pirinenques espectaculars.

Brutal el paisatge que veiem des la pista blava Peyramède

Tasto les diferents opcions, primer la pista blava Peyramède i després la vermella Mirabelle.

Des de la cadira Aulon, veiem la pista més solana, la vermella Les Tours

Ja es hora d’anar a Le Vallon, agafo la cadira Aulon i m’enfilo al sector.

A l’arribada de la perxa llarguíssima de Glacier, més paisatges brutals

Segueixo flipant amb el paisatge d’aquesta estació, els seus +100 quilòmetres de pistes són una passada. Quan et penses que ja s’ha acabat, encara descobreixes més racons i pistes.

Anant a carregar piles a Merlans, a la nostra esquerra es pot veure el sector Le Vallon

 

Des de la pista Montarrouyes mirant a Le Vallon

Pit-stop per carregar energia mentre observo l’ambient a l’après-midi dels francesos.

1r premi! la birra!

Déu-n’hi-do l’ambient que es respira a les zones de menjar, al mig del Vallon tenen un servei complet de restauració, Les Merlans.

Al centre del sector Le Vallon, Merlans és el centre gastronòmic 😉

 

Els francesos són molt de picnic, aquí al costat de Merlans

Desfaig el camí d’anada i retorno al centre neuràlgic de l’estació, me’n torno a Pla de l’Adet, en tinc per una bona estona gaudint de la neu.

Tornant al sector Adete, veiem el límit del domini, mirant l’Aragó

Des de l’arribada de la cadira Bouleaux, podem triar diferents pistes, la majoria vermelles, però amb blaves també. Opto per a estrenar la nova pista que han inaugurat fa pocs dies en honor a Françoise Vignole, entrenador i esquiador francès. Aquesta pista panoràmica amb 500 metres de desnivell, és a dir, amb pebre, arriba fins al Pla d’Adet, amb vistes a la vall de Rioumajou.

La nova pista en honor a François Vignole, una vermella amb pebre!

Cal destacar una cosa que avui en dia és vital, la seva app. I la de Saint Lary és més que recomanable. Una de les funcions més pràctiques, és conèixer l’estat de les pistes i remuntadors en temps real i a sobre, molt intuitiva. Per mostra un botó 😉

Chapeau per l’app!
La nevada del dia abans, va deixar gruixos de 10-15cm de neu pols! nyam-nyam

Després de la baixada intensa, el meu estòmac comença el seu concert sonor, recordant que fa estona que no endrapo res… molt lleig, però és que la neu està tant bonaaaa

Restaurant a Pla d’Adet amb terrassa amb vistes a l’estació

S’ha fet tard, i els nostres veïns francesos, tenen el bon costum de fer els àpats ben d’hora, total que quan arribo a taula només m’ofereixen begudes, ja que s’han polit tot el menjar (entenc que al ser plena setmana blanca, també ajuda).

El centre de Saint Lary, i trobem de tot

Mort de gana, baixo al poble, on segur que trobaré teca. Recordo a l’estiu una pizzeria a peu de carrer principal que les feien ben bones. Toc-toc! Bonjour…si us plau una pizzaa!

Quina gana i quina pizza!

Un cop crospida en temps rècord, m’acomiado de la vall i torno cap a casa.

Camí de tornada, l’entrada del Tunel de Bielsa al fons

La carretera de tornada al Túnel de Bielsa, després de la nevada del dissabte està ben maca. Tot i les hores, encara trobo en algun revolt de la carretera, skimos tornant de ves a saber quina ruta.

Per acabar, dir-vos que Saint Lary-Soulan és una molt bona opció d’esquí i turisme, més a prop de Catalunya del que ens pensem. El seu poble té molt d’encant i una gran oferta gastronòmica, parlem de formatges, embotits, foie i vins de quilòmetre zero. Pel que fa a l’estació, gràcies a la seva orientació és una molt bona estació i remuntadors ràpids. L’entorn paisatgístic és muntanya total i ja us dic que hi tornaré, val molt la pena una escapada.

Agraeixo les gestions fetes per la gent de l’Oficina de Turisme de Saint Lary, tant el seu director Jêrome Cangrand com el responsable comunicació Manu Bernia, sou uns cracs! Merci beacoup amis!

Plànol de pistes