Dones de muntanya i quatre relats de la foscor amb la llum de la llanterna frontal IKO de Petzl

Dones de muntanya i quatre relats de la foscor amb la llum de la llanterna frontal IKO de Petzl

Núria Picas, Núria Burgada, Stefi Troguet i Míriam Marco ofereixen de la mà de Petzl el seu testimoni sobre l’obscuritat i la llum en els
seus reptes a la muntanya i exposen com la crisi sanitària de la COVID-19 ha obligat a replantejar els seus projectes de futur

L’arribada del COVID-19 ha marcat un abans i un després a les nostres vides. El confinament i les restriccions aplicades des d’aleshores han afectat en menor o major mesura l’activitat econòmica de tots nosaltres. El món de l’esport no és una excepció. Amb motiu de la presentació de la nova i revolucionària llanterna frontal IKO CORE de Petzl, aquestes quatre amants de la muntanya s’han reunit en un dels boscos frondosos de La Molina (Cerdanya) per compartir anècdotes de foscor viscudes al llarg de les seves vides dedicades a la natura i la muntanya.

Núria Burgada, muntanyenca i mare de Kilian Jornet

En Kilian sovint ens fa patir. Però us imagineu com ho deu viure la seva mare? Amb aquestes paraules explica com va viure l’ascensió d’en Kilian a l’Everest, la muntanya més alta del món i l’últim dels reptes dins del projecte “Summits of My Life”: “Van ser nits realment molt dures. Va arribar un punt que em vaig posar al llit perquè dreta no sabia si aguantaria, se me n’anava el cap. Estava sola a casa i no parava de buscar informació per tot arreu. Vaig arribar a contactar amb gent que no sabia ni qui eren, fins i tot amb una persona que en aquells moments estava en un dels camps base, li demanava si tenia notícies del Kilian. Després vaig saber que aquesta persona era invident i jo li estava demanant si havia vist el meu fill… Encara se’m posa la pell de gallina recordant aquelles hores que vaig passar”.

Núria Burgada
La Núria Burgada és amant de la muntanya, mestre d’escola i mare de la Naila i el Kilian Jornet. Defensora dels valors de la superació, el compromís i el respecte pel medi ambient. Defensora de la natura com a essència per a l’aprenentatge. ©Sergi Pérez

Núria Picas, campiona del món d’ultra trails

Núria Picas també reconeix haver tingut més d’una anècdota en la literal foscor. En recorda una a l’Ultra Trail del Montblanc (UTMB) on la corredora de curses de llarga distància va passar moments d’angoixa just quan iniciava la travessa i se li va encendre l’indicador de la bateria de la frontal. “En una ultra trail ho has de tenir tot molt ben estudiat i calculat i vaig passar-ho molt malament pensant que em quedaria a les fosques”. Per a l’ultra fondista, les nits a la muntanya són “un moment íntim i crucial en el qual perceps més l’entorn encara que no el puguis veure i tot pràcticament desapareix. Has d’estar ben preparat”.

Núria Picas
La Núria Picas és campiona del món d’Ultratrail 2012, guanyadora de l’UTMB 2017 i campiona de l’Ultra Trail World Tour
2014 i 2015. A més, és quatre cops campiona de l’Ultra Pirineu. Millor esportista catalana 2015. Creu de Sant Jordi.
Autora dels llibres Córrer per ser lliure. Ara o mai. ©Sergi Pérez

 

Stefi Troguet, alpinista i himalaista

L’alpinista andorrana, Stefi Troguet, ha explicat que el seu moment més fosc va ser al Matterhorn. “Em vaig quedar tres dies atrapada en aquella muntanya amb un company. Ens vam perdre. No vam respectar els timings i ens va entrar molt mal temps. Vaig pensar que era el final i vaig trucar a la meva família per acomiadar-m’hi. Encara no sé com, però vaig poder sortir d’allà i un cop vam trobar el refugi, vaig veure la llum”.

Stefi Troguet
L’Stefi Troguet és una alpinista andorrana de 28 anys que s’enfronta al repte de coronar els 14 8 mils. Ara per ara ja
ha aconseguit la fita d’assolir-ne dos (Nanga Parbat, 8.126m, juliol 2019; Manaslu, 8.156m, setembre 2019). Ha estat
durant molts anys professora d’esquí i de Telemark. El seu proper repte: el Karakórum a l’Himalaia (8.611m). ©Sergi Pérez

Míriam Marco, primera dona espanyola guia d’alta muntanya

Els rols a la muntanya estan canviant. Les noies que pugen estan modificant la percepció que es té de la dona desenvolupant una feina com ara la de guia d’alta muntanya. Nascuda a Barcelona, i com explicàvem fa uns mesos, Míriam Marco ha estat la primera dona a Espanya en aconseguir el títol com a tècnica esportiva superior en alta muntanya (UIAGM). Marco pot exercir de guia en qualsevol indret de tot el món, amb qualsevol dificultat i altitud. De fet, una de les seves darreres feines va ser just abans del confinament en una missió pel CSIC a l’Antàrtida amb biòlegs i meteoròlegs que investiguen les glaceres. “Els vam ajudar que agafessin mostres en nunataks (pics muntanyosos rodejats d’un camp de gel) i que ho fessin en condicions de seguretat”. Marco actualment resideix a Benasque després de viure una llarga temporada a la Vall d’Aran. Entre els seus projectes que per ara són somnis de futur: “Escalar a Groenlàndia i travessar el Karakorum amb esquís. Però fer-ho per mi, sense donar explicacions a ningú, sense entrar en el joc dels reptes esportius”, ha destacat.

Míriam Marco
Primera dona titulada com a guia d’alta muntanya (UIAGM) a Espanya. Única entre prop de 150 guies homes. Especialista
en escalada en roca i gel, alpinisme i esquí. Integrant de l’equip femení espanyol d’alpinisme. Va estudiar enginyeria
tècnica forestal. Ha treballat de bombera forestal, professora d’esquí, fent rescats en una refineria de petroli i com a guia
del CSIC a l’Antàrtida, entre d’altres. ©Sergi Pérez

El confinament, noves visions de futur i noves oportunitats

L’emergència sanitària i l’aturada amb el confinament han accelerat nous plantejaments pel que fa als reptes de present i de futur de la Núria Picas i l’Stefi Troguet en la seva relació amb la muntanya. La campiona del món d’Ultra Trail ha admès que ha finalitzat una etapa i que té altres plans que vol posar a la pràctica. “Reptes a la muntanya, en alçada, amb alpinistes i escaladors de renom”, ha desvetllat la manresana.

Per la seva part, l’escaladora andorrana vol assolir els 14 vuit mils sense el suport d’oxigen. Ara com ara, ja ha aconseguit assolir dos cims (Nanga Parbat, 8.126m, juliol 2019; Manaslu, 8.156m, setembre 2019). Durant el període de crisi sanitària ha aprofitat per fer tecnificació i quedar-se als Pirineus i als Alps. El confinament “ha estat molt productiu. Ens hem de reinventar i saber adaptar. Quan sigui possible marxaré al Karakorum a l’Himàlaia”. Ha afirmat, “ha estat un any molt dur en el món dels 8 mil, no només pels alpinistes si no també per a tota la gent que s’hi dedica com els guies o portejadors”. I hi ha afegit: “Moltes famílies viuen d’això al Nepal o al Pakistan i la seva activitat ha quedat completament aturada”.

Previous post
Grandvalira Resorts presenta el seu pla contra la COVID-19 per a la temporada 2020-21
Next post
El Govern autoritza la gestió de Boí Taüll a Ferrocarrils de la Generalitat
Back
SHARE

Dones de muntanya i quatre relats de la foscor amb la llum de la llanterna frontal IKO de Petzl