3 nits de torb i 1 Cap d’Any, crònica de la tragèdia del Balandrau

Related

Com serà el mes d’agost?

Com cada mes, donem una ullada als dos grans...

El Tren dels Llacs Panoràmic, arrenca aquest cap de setmana

El Tren dels Llacs Panoràmic, gestionat per Ferrocarrils de...

Les activitats per aquest estiu22, que ens proposa Vallnord-Pal Arinsal

Vallnord – Pal Arinsal va inaugurar la temporada d’estiu...

Les propostes estiuenques que ofereix Vallter

Vallter començarà la temporada d’estiu aquest dissabte 16 de...

Compartir

Ja fa 18 anys, però aquells dies costaran molt d’oblidar, especialment per en Josep Maria Vilà. Ell va ser l’únic supervivent d’un dels pitjors accidents de muntanya que es recorden al Pirineu català.

El 30 de desembre de l’any 2000 dos grups d’excursionistes es disposaven a fer el Balandrau, un cim situat al ripollès amb una alçada de 2.585m, entre Setcases i Queralbs. De ben segur que el coneixeu, ja que és un dels cims emblemàtics de la zona, i un dels més visitats tant a l’estiu com a l’hivern, ja que no presenta una excessiva dificultat.

En Josep Maria Vilà formava part d’un d’aquests grups, que es disposava a coronar el cim amb esquís de muntanya. Les condicions meteorològiques eren bones i res feia pensar que hores més tard el torb, nom amb què es coneix aquesta tempesta de fort vent i neu, faria acte de presència a la zona.

Balandrau amb esquís
Ruta del balandrau amb esquís (Wikiloc): https://ca.wikiloc.com/rutes-esqui-de-muntanya/balandrau-amb-esquis-3000707

A l’entrevista que fa uns dies li van fer al programa Islàndia de RAC1, en Josep Maria Vilà recorda com inclús algun component del grup es va quedar amb màniga curta a causa de la bona temperatura que hi havia moments abans de fer cim. Però les condicions van canviar sobtadament. Va començar a bufar el torb, amb ràfegues de vent de NW que superaven els 100 km/h (138 km/h cop màxim) i la temperatura va baixar ràpidament fins al que se suposa podria estar al voltant d’una sensació tèrmica de 30 graus negatius.

Els experts parlen de “La tempesta perfecta”

Les acumulacions de neu fresca que hi havia a la zona fruit de les nevades dels dies anteriors van acabar essent un factor clau. En aixecar-se la neu com a conseqüència del vent, es va reduir tant la visibilitat que inclús costava veure’s els esquís, segons expliquen Cruz i Vilà.

Tot just fa poc s’ha publicat el llibre 3 nits de Torb i 1 Cap d’Any (Símbol Editors). L’escriptor és el meteoròleg Jordi Cruz, qui narra els fets que es van produir al llarg d’aquells dies i nits.

El llibre no només és un advertiment per tots els que fem muntanya, sinó que pretén ser un homenatge als bombers que van estar implicats en la recerca dels excursionistes, i com no també per les persones que van perdre la vida al Balandrau aquell dia, la Mònica Gudayol, parella del supervivient Josep Maria Vilà; Elena Fernández  i Josep Artigas , l’Oriol Fernández, germà de l’Elena; Pep Marí i el matrimoni Josep Miralles i Maria Àngels Belsa.

Es podrien tornar a reproduïr uns fets com aquells?

És difícil saber si uns fets com aquells es podrien tornar a reproduïr en l’actualitat al Pirineu. Si bé és cert que actualment la tecnologia permet fer prediccions més precises pel que fa a la meteorologia, la veritat és que a l’alta muntanya tot és possible, i ja sabem lo ràpid que canvien les condicions en alguns moments. En qualsevol cas, sempre cal anar ben equipat, conèixer bé les condicions de la zona i conèixer les possibilitats d’un mateix.