El futur d’Alp 2500

El món de la neu no viu aliè als moviments constants al món global. Això és un fet innegable. En termes financers la fusió d’empreses genera economia d’escala que fa que els costos normalment disminueixin i les vendes augmentin.

Fa més de deu anys a Andorra es va viure la fusió de les estacions d’esquí de Soldeu-El Tarter i de Pas de la Casa-Grau Roig, creant el domini de Grandvalira. I veient els números, podem dir que no els ha anat gens malament, la suma de quilòmetres esquiables és imponent, en sumen 210!

Una correcta gestió empresarial sumada al producte que ofereixen ha aconseguit que a hores d’ara Grandvalira es trobi al lloc 16è d’estacions d’esquí que venen més forfets del món. Estan dins el Top20 mundial on tenen competència en països i estacions amb gran tradició de neu com la zona dels Alps (Suïssa, França, Àustria, Alemanya i Itàlia) i altres destinacions més llunyanes com els Estats Units, Canadà i el Japó.

Seguirà amb aquest creixement Grandvalira amb la més que comentada fusió amb Porté-Puymorens?

No és cap secret que si algun dia es materialitzés aquest projecte, abans anomenat Portes du Soleil, el nou domini que es crearia seria espectacular tant per les dimensions de pistes com de la facilitat d’accés pels catalans, a tant sols mitja hora de Puigcerdà.

Aquest estiu també ha estat mogut en terres nord-catalanes, sobretot davant les intencions d’un projecte per fusionar en un sol producte les estacions de Font-Romeu, Els Angles i Formiguera. Ara semblen aturades, però és qüestió de temps, no és trigarà gaire a tornar-ne a parlar, debatre i discutir, però com deia abans, la tendència al sector de la neu, a més d’evident és implacable.

La majoria dels practicants dels esports de neu, volen moltes pistes i bons serveis, i la manera d’aconseguir-ho és creant grans dominis que passin de llarg dels 100 quilòmetres en els seus traçats.

img_6539
La zona intermitja de la pista Comabella, que podria unir el sector Puigllançada i Tosa d’Alp

L’altre nom propi del món de la neu català té un nom i el sap tothom: Alp2500. La possible fusió de les estacions La Molina i Masella fa molt de temps que està sobre la taula. De fet, vistes les polèmiques creades enguany amb la negociació del preu del forfet conjunt que ha arribat a menys d’una setmana d’iniciar la temporada, amb el consegüent llast i inconvenients que ha provocat en molta gent fanàtica del domini no és la millor carta de presentació. Ara bé, és evident que el sector de neu, en aquest cas de la Cerdanya, ha de tenir clar que tard o d’hora acabarà passant.
El domini d’Alp2500 és molt atractiu sobretot per la situació geogràfica, tan proper a la capital de Catalunya a menys de dues hores en cotxe, també connectat, encara que en l’actualitat pèssimament, mitjançant la línia ferroviària, fet únic a tot el Pirineu Català.

A més a més el fet que disposi actualment de més de 140 quilòmetres de traçat i amb moltes possibilitats d’ampliació i creixement de pistes com són els sectors de la Tosa d’Alp i el cim Puigllançada, farien del domini ceretà una gran oferta en competència directa als seus veïns andorrans i nord-catalans.
Encara que sempre s’ha valorat com a molt difícil l’entesa entre una empresa pública i una privada, el fet és que en el temps que corren aquest escull ja no és una dificultat impossible de solucionar.

La creació d’un domini d’aquesta magnitud faria créixer el retorn de la inversió en el territori, cal no oblidar l’impacte internacional que obtindria, no en va cada any augmenten els visitants de fora de Catalunya i d’Espanya a les dues estacions, sobretot degut a les competicions internacionals de primer nivell com la prova de la Copa del Món d’esquí femení l’any 2011 que es va disputar a La Molina. El perfil esportiu d’aquesta estació, juntament amb l’encant de les pistes als boscs de Masella i l’habitual clima benigne del domini serien els principals atractius del domini.

Malgrat la polèmica d’enguany a l’hora de fixar els preus del forfet conjunt del domini que ha evidenciat un cop més les diferències entre les dues estacions, cal que comencin a tenir clar que estem en un moment clau en molts aspectes i que davant les possibles fusions i ampliacions de dominis de neu cada cop més inevitables per part dels competidors del mercat de neu, demanarà i exigirà tenir una visió àmplia i amb perspectiva de futur, en definitiva, caldrà ser valents.

 

Pep Pont

Previous post
Les novetats de Masella 2016-17
Next post
Les novetats de la temporada 2016-17 a La Molina
Back
SHARE

El futur d’Alp 2500